Redacció, 7h Les paraules de l'expresident i també, antic màxim accionista de l'entitat, Dani Sánchez Llibre, segueixen portant cua; recordem que en entrevista als companys del Llobregat Bib, va esmentar la decisió de contruir l'estadi de Cornellà-El Prat com el major error de la seva etapa al front del club: "Si pogués tornar la vista enrere, vist el vist, no faria l'estadi, va ser l'error més gran del meu mandat. Després de signar amb Cornellà i el Prat, l'alcalde de Barcelona em va dir que si ens quedàvem a l'Olímpic ens farien un camp de futbol traient les pistes i un contracte per valor d'un euro per 29 anys, però va arribar massa tard. Allò, la construcció de l'estadi, ens va abocar a una venda".

Molts han censurant aquest argument, sobretot recordant que malgrat és cert que l'estadi, que al principi es deia que sortiria de franc per passar a costar una milionada, s'ha convertit en una llosa econòmica pel club, ell i els seus afins al final es van veure beneficiats, ja que després de subscriure els directius un crèdit sindicat que permetia construir l'estadi, però impedia l'entrada en un concurs de creditors que hagués sanejat a l'Espanyol, com van fer molts altres clubs avui lliures de deute, va vendre el club a Rastar i Chen Yansheng en unes condicions molt beneficioses en bona mida, gràcies a que el paquen incorprava aquesta insta·lació esportiva.

Des del club, tot i que eviten valorar les paraules de l'antic màxim mandatari, recorden que l'Espanyol és una entitat molt millor a Cornellà-El Prat, amb una capacitat de negoci que no existia en l'etapa a Montjuïc. Qui sí entra en consideracions és un dels "pares" de la instal·lació, el que aleshores era conseller responsable de l'Àrea Patrimonial del club, José Luis Perelló. Ja un any després que es va inaugurar l'ara conegut com a RCDE Stadium, Perelló insistia en l'argument que "l'autoestima del perico s'ha recuperat després de la manera amb la qual vam perdre Sarrià i vam haver de passar per l'Olímpic. L'Espanyol ha fet una revifalla no ja a nivell esportiu, que també, sino pel que fa a l'orgull i també per l'aspecte econòmic, si tenim en compte la generació d'atípics que ha de donar-se en el futur. Abans que s'inaugurés, ja feia visites amb grups de pericos i veia les seves cares. Vaig veure gent que es posava a plorar, que s'emocionava, i això m'arribava al cor".  Ara, en declaracions al diari AS, no pot estar d'acord amb les paraules de l'expresident: "Amb Dani sempre va existir sintonia, però discrepo del que diu. No és un error. Per a molts espanyolistes és un orgull tenir un camp propi. No és Sarrià, però és la seva revenja.  Que va endeutar el club? Tampoc estaria d'acord. Si tirem d'hemeroteca, en les diverses Juntes d'aquells anys es va explicar d'una manera extensa com s'anava a finançar l'estadi. Anava a costar el mateix que el que ingressaríem per la venda dels terrenys del centre comercial, és a dir, 40 milions d'euros. Aquest era el preu original, però després es van fer millores estructurals, es van afegir materials bons, per la qual cosa l'estadi es va encarir i vam haver de complementar-ho amb un crèdit sindicat. Vaig posar l'accent a portar els comptes separats: en una el deute de l'estadi i en l'altra, el funcionament del club. Però això no es va poder fer. Es van barrejar. No crec que l'estadi sigui el causant del deute que es va generar. No vull obrir polèmiques. Però hi ha una altra realitat. La primera pedra de l'estadi es va col·locar en el 2003 i en el 2009 es va inaugurar. Crec, i tiro de memòria així que vostès ho sabran millor, que els fitxatges fallits entre 2003 i 2009 poden ser el cost extra de l'estadi. Però no m'agradaria ser demagog. El que passava a l'Àrea de Patrimoni no havia d'haver influït en la marxa del club. Entenc que criticar és fàcil i gestionar és difícil. Però si féssim una llista de fitxatges fallits... Un fitxatge mai serà un orgull, però si ho és un camp propi. Encara que en això del futbol els conceptes es puguin manejar".

Perelló no pot confirmar  les paraules de l'expresident al voltant d'una oferta de darrera hora de l'alvcalde Joan Clos per evitar la marxa de l'Olímpic: "Si ho diu Dani, no ho dubto; però a mi no em consta. Què haués passat de quedar-nos? No se sap. És clar que cal situar-se en aquella època, amb el trauma de Sarrià molt recent i trobar-nos en Montjuïc amb una provisionalitat. Aquesta mai seria la nostra casa. Teníem una ferida tan profunda que desitjàvem tancar-la. Era nostra pretensió des del sentiment i la il·lusió". 

El passat mes d'abril, vam parlar amb Perelló al nostre programa de ràdio: "Pel que fa al tema institucional, tot i que li tinc estima, Chen ha estat malament assessorat, s'ha envoltat d'opinions que no li han fet cap bé i és preocupant, la gent està molt decebuda, es van crear unes expectatives poc intel·ligents i el moment és delicat, veig el futur, malgrat sóc optimista de mena, molt preocupant", va dir

Després de culpar la crisi de diferents projectes frustrats per explotar els espais comercials de l'estadi, i de qonsiderar que no van errar fent-lo de l'actual aforament, Perelló, que al seu dia va deixar la porta oberta a tornar algun dia per capitanejar un projecte ambiciós pel club,  parla de l'actual situació del club; l'exconseller, que es va guardar algunes accions, valora els dos primers anys de Rastar: "Vam tenir una gran notícia quan Chen va comprar el club. Es va anunciar que seria un abans i un després en la història de l'entitat. Encara que es van deixar portar per l'eufòria en parlar de Champions. Es van precipitar, potser per excés d'il·lusió o per desconeixement. Si no es compleix el que s'ha dit pot passar factura. Es va pecar d'excés d'optimisme. És cert que la conjuntura econòmica de Xina no és la que era, però hi ha un desencantament general en l'afició producte de la irregular marxa de l'equip. I després hi ha un altre vessant social: no hi ha afecte. Està bé professionalitzar el club, però ha de ser compatible amb una preservació de l'essència de l'Espanyol. Això no s'ha tingut en compte. El Consell mereix el meu respecte, encara que noto a faltar l'espanyolisme tradicional, el que entén la casa i com funciona l'entitat. Som un club atípic, de famílies en el bon sentit de la paraula: no som de l'Espanyol pels títols, per a nosaltres és una religió. Estic segur que rectificaran i acostaran més al club a la gent". L'exdirectiu, que ni es planteja ara mateix tornar al Consell, si es mostra "d'acord i satisfet" amb la política de neutralitat que ha pres l'entitat davant l'actual moment.