Redacció, 14:45h La derrota d'anit davant l'Eibar ha servit per confirmar la situación de profunda crisi que viu l'Espanyol a nivell esportiu i també social. Començant pel final, els 12.113 fidels que van anar a l'estadi, xifra que malgrat els estrictes control sembla molt optimista veient l'aspecte que presentava la grada, és la segona pitjor a l'Estadi en Lliga després dels 11.659 enfront del Getafe; a més, el seu cansament amb el moment esportiu es va traslladar en xiulets i protestes als jugadors i especialment l'entrenador, Quique Sánchez Flores, a  qui es fa tot i que no únic sí principal responsable. El "¡Quique vete ya!" es va sentir durant diferents fases de l'encontre, i malgrat per les seves paraules no es planteja anar-se'n per voluntat pròpia, és conscient que tindrà un final complicat i difícil, i veurem fins a quan aguanta la paciència de la directiva. Cada cop són més insistents els rumors que si l'equip perd aquest diumenge davant el Girona es podria valorar la destitució del tècnic, quelcom que no s'ha produït ja per l'elevat cost econòmic de l'operació. Tornant al tema social, el conflicte amb la Grada Canito segueix sense solucionar-se, i la majoria dels seus membres no van entrar al seu sector; els integrants que segueixen sense poder accedir al seu sector, tal com va constatar un notari desplaçat a l'estadi, van rebre una alternativa del club, situar-se provisionalment en altres zones. Tampoc estan contents en l'altre focus d'animació, la Juvenil, que van evidenciar amb crits de protesta el seu malestar amb la nova negativa de l'entitat a reubicar-los en una zona més baixa de l'estadi. Tot plegat, un drama social i esportiu que fa que a cinc jornades per al final del campionat, haguem d'estar pendents del que facin Girona i Levante abans de poder respirar alleujats.

A PericosOnline.ràdio hem convocat un gabinet de crisi amb notables de l'entorn perico, exjugadors, expresidents, exdirectus i també companys de la premsa, per parlar de diferents aspectos, com quina hauria de ser la sortida de Quique, si cal actuar ja o millor esperar a negociar a final de curs. A Ramón Álvarez, de La Vanguardia, li consta que "el que està fent la direcció esportiva és mirar de negociar amb el tècnic una sortida pactada que no sigui una càrrega excessiva pel club i que fos beneficiosa per a ell, perquè al final serà més complicat del que hauria de ser. Ni QSF vol seguir ni el club vol que segueixi, i ja s'està buscant un substitut". Per Román Martínez, de L'Esportiu, "la gran pregunta de l'espanyolisme és, què cal fer amb QSF? Jo crec que ha de seguir, perquè la permanència no està en qüestió i pel tema econòmic fer-lo fora ara significaria abonar 4 milions i no estem per aquesta despesa. En acabar cal parlar amb ell i arribar a una entesa per no afectar el límit salarial i condicionar més el futur projecte". Dídac Piferrer, company de MARCA, insisteix en que "haurien de parlar amb l'entrenador per calibrar les seves sensacions, però plantejar-se una mesura més dràstica com la destituació no és l'adequat a un mes pel final i amb un risc de descens limitat.  El que sembla clar a dia d'avui és que no continuarà, ens hem de centrar en acabar el millor possible". Mª Carmen Juárez, de Mundo Deportivo, demana esperar: "Ara no crec que hagin de fer res, quan se l'hagués hagut de treure era quan el tema de l'Stoke City; ara s'ha de continuar fins el final i tancar files". Un mite de l'espanyolisme, Dani Solsona, també és partidari de deixar passat aquest mes que resta de competició:  "Acabar la temporada i al final, Perarnau i Lardin o qui correspongui pequi la decisió en funció del que s'ha vist aquesta temporada". Un altre exfutbolista ara dedicat a tasques comunicatives, Moisés Hurtado, admqtia que "és difícil parlar des de fora, però sembla que hi ha divorci entre la plantilla i el primer entrenador, a València es va veure que hi ha gent en el cos tècnic que potser no està tan cremada ai hauria de fer un pas endavant per subsanar la situació, guanyar un partit i encarar la propera temporada amb més tranquil·litat".

A banda d'aquestes veus autoritzades, també hem copsat l'opinió de dos expresidents, Ferran Martorell i Julio Pardo, i d'un exalt directiu i fill d'un històric, l'enyorat Francesc Perelló, José Luis Perelló, perquè a banda del tema de la banqueta parlessin de com veuen la situació institucional. Martorell creu que cal tenir paciència pel que fa a QSF: "Ara no, perquè pot ser una complicació; no sé què passa amb els jugadors però el tècnic ha de tenir un problema perquè no hi ha ni sintonia ni empatia, cal canviar d'entrenador però a final de temporada. Com veig el futur del club? Han de canviar moltes coses, fins i tot de propietari del club perquè condiciona moltíssim que no hi hagi una directiva de pericos".  Julio Pardo  creu que "a 5 partits del final, decidir si has de prescindir del tècnic només el poden resoldre els jugadors. Com veig el moment institucional del club? Ens vam fer moltes il·lusions i ens vam pensar que amb l'entrada de l'inversor estranger tot canviaria però socialment no hem donat el pas endavant, i a més s'ha complicat amb aquest embolic de la grada, i el que falta és coneixement de l'esperit de l'Espanyol, tirar de vella guàrdia seria bo almenys per consultar perquè sabem el que volem, el que no ens agrada. Hi ha situacions que caldria reconduir, ahir hi havia situacions que em feien plorar". Per la seva banda, Perelló coincidia en que "la situació és molt delicada, els esdeveniments s'estan precipitant, hi ha un desencantament general; sempre es talla la part més feble del tècnic. El perfil de QSF em va semblar bé quan se'l va fitxar, s'ha queixat més o menys clarament que no s'ha complert amb el que es va prometre però la situació és delicada i la historia ens diu que quan l'afició demana caps el primer que cau és l'entrenador. Pel que fa al tema institucional, tot i que li tinc estima, Chen ha estat malament assessorat, s'ha envoltat d'opinions que no li han fet cap bé i és preocupant, la gent està molt decebuda, es van crear unes expectatives poc intel·ligents i el moment  és delicat, veig el futur, malgrat sóc optimista de mena, molt preocupant".