CE dani Jarque, 13h Ahir, sobre la gespa del camp d'entrenament i abans de la sessió preparatòria, es va veure una imatge poc habitual; normalment, les xerrades posteriors als partits es fan al vestidor, abans de saltar al verd, però aquest cop va tenir lloc de manera pública. Durant 20 llargs minuts QSF va dirigir-se als seus homes, acompanyant el seu monòleg amb gestos vehements que s'han interpretat com un toc d'atenció després de la mala imatge del dia de l'Alavés, i a poc de visitar un escenari tan exigent com Mestalla. El vestuari és conscient de la decepció que s'ha apoderat en l'afició i toca aplegar esforços per acabar la competició amb dignitat, intentant col·locar-se almenys en aquest gens engrescador però mínimament exigible Top 10, que com ahir confirmava Óscar Duarte s'ha convertit en el nou objectiu de l'equip.  Els vuit partits que resten fins al final del campionat es faran molt llargs per a tots, però això no resta que Quique, sigui quina sigui la decisió respecte al seu futur, vulgui recuperar part del predicament que tenia fins fa poc entre l'afició perica, i que els jugadors, que darrerament estan sent força autocrítics, vulguin confirmar amb fets que la seva voluntat de no abaixar els braços no és només un discurs buit de contingut.

Avui ha desfilat per sala de premsa un dels homes que es va salvar de la crema diumenge passat; ans el contrari, la seva entrada al camp va donar aire fresc a l'equip, carregant d'arguments tots aquells que pensen que en aquest tram final de curs s'ha guanyat amb escreix tenir més minuts. Es tracta d'Óscar Melendo, que abans de res, ha parlat dels seus fins fa poc companys del filial, i si veu algun d'ells capacitat per fer el mateix salt que va protagonitzar el passat curs abans que acabi el curs: "El filial està fent una  gran temporada, ara toca anar a pel  play off; i clar que sí, tant de bo,  m'encantaria personalment perquè els conec i són grans amics meus, per què no  que pugui pujar el màxim de gent al primer equip".

Pel que fa a la seva figura, se li ha qüestionat què li ha faltat enguany per tenir més regularitat en l'onze: "Vaig provar d'aportar al màxim d'espurna possible, jo i Pablo vam provar d'aportar ritme, conducció, la darrera passada que faltava, no es va acosenguir la victòria i ens fa pena però pensem ja en Mestalla, en anar amb la màxima ambició possible i en anar a pels tres punts. Mestalla és una camp mot difícil, estan provant d'entrar a Europa, anirem a fer el nostre joc i a per la victòria".

Es corre amb l'Óscar el risc que se l'encaselli amb l'etiqueta de revulsiu, i no se'l consideri un home per ser de la partida habitualment:  "Quan surto provo de fer-ho el millor possible, quan em dóna l'oportunitat el míster d'estar en l'onze fer-ho el millor possible, clar que a tots ens encanta estar en l'onze titular". Sánchez Flores ha estat explicant al llarg del curs que li costa trobar-li encaix en l'equip, pel que fa a la demarcació: "Al llarg de la temporada he anat variant les posicions, interior esquerre, dret, a la mitja punta, i em sento molt còmode en totes; quan  entro provo de fer-ho el millor possible, aportar frescor i conducció a l'equip. Si m'esperava més protagonisme? Sabia que era el meu primer any, un any d'aprenentatge, he  tingut la sort de tenir força minuts i provo de fer-ho el millor possible".

Després de superar als tres grans, queda el dubte de per què a l'equip se li resisteixen rivals inferiors:  "Anem a competir en tots els partits, sí que hem guanyar els grans, per què no al València?"