AVUI A POL

PAU: 'LA GENT QUE ARA EM XIULA ÉS LA QUE FA DOS ANYS EM DONAVA SUPORT'

01/04/2018
El meta, que no te cap retret a fer a la grada, s'estima més quedar-se amb el 80% que l'aplaudeix. Demana respecte pel seu pare i sobre les insinuacions sobre les seves errades al Villamarín, destaca: "Mal? Em fan gràcia, un no tria quan s'equivoca".

Redacció, 14:45h Ja era sabut que Pau López hauria de pasar avui l'escrutini de la grada, i val a dir que després de la seva actuació al Villamarín i de les declaracions, poc oportunes, del seu pare, ha rebut força més xiulets per exemple que el dia de la Real Sociedad; el porter, en declaracions a Esport3, ha insistit que malgrat aquestes mostres de descontent de l'afició, "reps xiulets de part de l'afició, però el 80% m'aplaudeix i m'estimo més quedar-me amb això. La gent que ara em xiula, i ho entenc al final, és la que fa dos anys m'estava donant suport. Mai parlaré malament de la gent de l'Espanyol, perquè em sento estimat i no tinc cap però per posar-li a aquesta afició, que sempre m'ha estimat, em segueixo sentit estmat i no canviarà el meu sentiment".

En zona mixta, Pau també va demanar respecte pel seu pare: Cal tenir una mica de respecte els familiars, crec que de cap familiar d'aquest equip se n'ha parlat, i des que sóc aquí m'ha passat dues vegades"; recordem que a banda del tema del Betis, ara fa un parell d'anys, la premsa es va fer ressò que, fent puncions de policia local, va multar un cotxe de la Guàrdia Civil mentre els agents estaven investigant el cas del 3%

En qualsevol cas, no ha volgut confirmar que ja te un acord amb el Betis, i ha emplaçat tothom per donar explicacions per quan acabi el curs: "Ja parlaré a final de temporada de les coses com han passat, és important deixar aparcat això i parlar de l'Espanyol, que és l'important. Marxi o no marxi, l'Espanyol sempre serà casa meva i estaré agraït a tothom. Retrets a algú? A final de temporada".

Qüestionat per si li van fer mal les insinuacions que podria haver fet un mal partit al Villamarín expressament, ha reblat:  "Mal no fa, fa gràcia... si falles, falles, un no deixeix quan falla, què vols fer-hi...?"