L'ORÍGEN DE L'ESPANYOLISME DE JORDI TURULL
Redacció, 10h Aquesta tarda, Jordi Turull, de Junts per Catalunya, podria convertir-se en nou president de la Generalitat de Catalunya si aconseguix els vots necessaris el el ple d'investidura express que començarà a les cinc, tot i que el seu mandat podria ser breu per l'acció dels jutges i les pugnes internes. Més enllà de la seva situació política i judicial -a causa de la seva participació en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, va ser empresonat a Estremera per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el passat 2 de novembre i va sortir en llibertat el 4 de desembre, i demà ha estat citat pel jutge Llarena, que porta el cas, i que el podria processar-lo- el tema te el seu interès ja que cas de confirmar-se, sigificaria tenir per primera vegada en la història un president perico.
En tots els perfils que s'estan fent aquestes hores, es destaca la seva condició de seguidor de l'Espanyol, fins i tot de fanàtic; nascut a Parets del Vallès l'any 1966, en els darrers mesos del govern de Carles Puigdemont va ser conseller de la Presidència i portaveu del Govern després de la sortida de Neus Munté de l'executiu. Llicenciat en Dret per la UAB, ha estat un home fort de Convergència Democràtica de Catalunya i del PDeCAT. Casat i amb dues filles, és aficionat de l'Espanyol des que el seu avi va començar a portar-lo a Sarrià, tot i que seva presència en alguns partits a la llotja del Camp Nou seguint al Barça l'ha generat en el passat algunes crítiques per part de sectors de l'espanyolisme.