Redacció, 7:30h Mentre l'entitat segueix posant ordre a una economia que arrossegava dèficits d'èpoques passades i Chen va complint amb el seu compromís de sanejar els comptes del club -l'últim exemple està en la notícia coneguda ahir que el club ha liquidat els deutes que mantenia amb l'Ajuntament de Cornellà des de 2014 en matèria d'IBI i IAE, que pujava a 1,4 milions d'euros- en l'apartat esportiu les notícies no són tan positives; malgrat va passant el temps, l'objectiu de lluitar per objectius ambiciosos i engrescadors es resisteix malgrat el xinès porta dues temporadaes senseres al front de la nau. Els resultats esportius del primer equip, que virtualment s'ha quedat fora de la lluita per accedir a la setena plaça que donaria accés a Europa, comfirma que el projecte ha entrat en una fase d'alentiment que està sent rebuda amb un sentiment de decepció i desànim entre una massa social cansada d'esperar.

Certament,  l'actual projecte esportiu dóna símptomes d'esgotament, amb una deriva que va començar a l'estiu amb els fitxatges, i s'ha traslladat sobre la gespa en el joc i els resultats; Quique Sánchez Flores, que en pretemporada afirmava "volem ser ambiciosos per millorar la temporada anterior", després de caure davant l'Eibar en la primera volta  va pronunciar aquesta recordada frase: "Tenim el desè pressupost i estem en una Lliga que va del setè a quinzè. Aquí anem a moure'ns tota la temporada". Aleshores, es va obrir un debat sobre si aquest posicionament denotava conformisme o realisme, però amb el pas del temps, s'ha vist que l'equip, malgrat donar la talla davant rivals importants, el que confirma que hi ha qualitat a la plantilla, no ha sabut donar el pas de qualitat necessari per lluitar clarament per Europa. Durant tot el curs s'ha parlat del descontentament del míster per com es va dur a terme la planificació: Quique va palesar en pretemporada el seu descontentament amb aquesta frase,  "No estic content, no sóc feliç", pronunciada després de l'amistós enfront del Nàpols, en un moment de frustració davant el fet que es passés de parlar d'objectius de mercat com Éver Banega, Borja Valero o Mariano a d'altres evidentment molt menys atractius i de menor qualitat. El cert és que es va errar en el tema salarial, amb uns sous que en alguns casos eren un autèntic impediment limitant el marge de maniobra de l'entitat, i es va traslladar en constants frustracions a l'hora d'anar al mercat.

Tot plegat ha fet que els plans inicials de Rastar quan va aterrar a l'entitat hagin quedat en paper mullat. En la Junta d'Accionistes de 2016, Chen va afirmar: "El nostre objectiu és quedar entre els deu primers. Després, volem estar entre els vuit primers i després, competir a Europa". Ara mateix, tot i que matemàticament encara seria possible, aquest full de ruta sembla quelcom inabastable, i queda molt lluny de ser una realitat aquella promesa de que l'Espanyol seria un habitual a la Champions. De fet, des de la pròpia entitat i des de l'estiu s'ha reconegut que s'entrava en una etapa d'alentiment, com quan durant la presentació de Dídac Vilà el vicepresident García Pont, en ser preguntat per la decisió del magnat xinès de no fer cap desemborsament per desatascar el mercat, va destacar:"El compromís del Chen amb el club és total, és una part important de les seves empreses, el que hi ha són limitacions legals del govern xinès per invertir fora, coses que no estaven previstes. La resposta està en la mateixa historia de Mr. Chen,  no és un home que surti dels llocs, una altra cosa són les limitacions imposades pel govern xinès. Com ens afectarà? El creixement que voliem tenir serà més lent del que hagués estat sense aquestes restriccions, el que no vol dir que no s'estiguin donant passes de l'estil Didac per seguir amb aquest creixement i ser un dels clubs importants en aquest país". El missatge està clar des de fa mesos: Rastar Group aposta perquè l'Espanyol es converteixi en un club autosuficient, 

Com afectarà esportivament això cara al futur? Segons explica AS, la direcció esportiva esportiva està a l'espera de l'economia i del nou límit salarial, que vindrà marcat per la classificació final de l'equip, els traspassos, els socis i l'afluència a l'estadi entre d'altres factors per acabar de definir la confecció de la plantilla de la propera temporada. Això explica que sigui tan important no abaixar els braços en aquests nou partits que resten fins a final de temporada; malgrat tot, segons el diari, a l'entitat comencen a assumir que el límit salarial podria ser fins i tot inferior al d'enguany, que com hem apuntat va ser un autèntic maldecap a l'hora de la confecció de la plantilla. En aquesta incertesa cal afegir que hores d'ara encara no se sap si Quique apostarà per complir l'any que li resta de contracte o hi haurà relleu a la banqueta, i quina serà aquesta necessària gran venda que cobreixi els poc menys de 17 milions que necessita el club abans del 30 de juny. Com ve avisant de fa temps el director esportiu Jordi Lardín, el tan esperat salt de qualitat que malgrat la injecció econòmica de Rastar no s'ha produït només és podrà fer a partir d'un gran traspàs, una gran venda que implicaria obtenir un fort ingrès gràcies a un dels actius importants de la plantilla.

Tot plegat, els plans passen per un canvi d'estratègia després dels problemes del passat estiu a l'hora de confeccionar la plantilla i que ve impulsat pel director general esportiu, Òscar Perarnau, mà dreta de Chen Yansheng, per tal de no quedar sense marge de maniobra per fitxar reforços en estar al límit del que marca la Lliga en qüestió de salaris. Un primer exemple el vam tenir en Javi Fuego, ja que aprofitant les ganes del jugador de marxar van poder treure's de sobre una de les fitxes més elevades de la plantilla i que a més pujava encara més en el seu últim any de contracte, obtenint a més un retorn econòmic. Les intencions del club passen com ja s'ha estat apuntant aquetes darreres setmanes per corregir la deriva d'unes fitxes massa inflades; a més, es buscarà que les noves incorporacions siguin més joves i amb projecció i els contractes de futur seran revisats a la baixa per no tornar al llindar del límit salarial. Un altre dels eixos del canvi de rumb passa per reduïrel pes del tècnic, sigui Quique o qualsevol altre, en la confecció de la plantilla; es vol evitar que com ha passat aquests últims temps que a reforços demanats de manera expressa per l'entrenador no se'ls hagi extret el rendiment esperat.