Queden tres partits de Lliga però s'ha acabat la temporada. No tenim ganes d'allargar més l'agonia d'un curs esportivament patètic i socialment dramàtic.

El President Chen va calmar la tempesta econòmica però ha deixat que emergeixi el tsunami social que, de moment, s'ha emportat per davant uns quants milers d'espectadors que han anat abandonant les grades de l'estadi. I ningú pot saber si tornaran o hauran desertat per sempre. La caiguda d'espectadors ha estat constant des que vàrem arribar a Cornellà i, de moment, sembla que no hem tocat fons.

Però just quan res no tenia sentit i tot ens abocava a un altre estiu depriment, ha reaparegut Dani Sánchez Llibre en el millor moment per dir-nos que fer l'estadi va ser un error. I ho va dir seriosament. Aquell estadi que inicialment ens van explicar que ens sortiria gratis i que va estar a punt de costar-nos la desaparició per KO econòmic. Aquell estadi que és el millor actiu del club i que li va permetre a Dani guanyar diners venent-se les accions al senyor Chen, que va venir a Europa per comprar el Milan i va acabar comprant-nos a nosaltres. Aquelles accions que valien zero euros i que Dani va vendre més cares del que n'havia pagat, fent negoci fins a l'últim minut del seu mandat.

Durant una estona, sentint-lo parlar a Llobregat Blanc-i-blau, vaig enyorar el president Dani. Vaig pensar que amb un dels seus trucs de màgia ens hauria fet oblidar totes les penes de la temporada. Amb un joc de mans de Sánchez Llibre i unes quantes llaunes d'escopinyes ben amorosides amb salsa Espinaler, ja no recordaríem que hem tingut un entrenador que des de l'estiu - com a mínim - se'ns ha pixat a la cara; uns jugadors - amb alguna honrosa excepció - que s'han dedicat a passejar pels camps, inclòs el nostre; un Consell que ha permès que la fugida d'Egipte quedi en anècdota si la comparem amb les grades de Cornellà; uns gestors que han viscut d'esquenes als aficionats i s'han pensat que gestionant com si fóssim una empresa i aplicant la teoria que expliquen a l'IESE tot aniria com una seda.

La conclusió de tot plegat és desoladora: seguim sent un solar com des de fa dècades, no hi ha manera que ens espolsem la mediocritat de sobre i el club segueix necessitat d'una neteja total i profunda de tots els racons. Però, com a mínim, amb el cinisme i el trilerisme de Dani rèiem una estona.

Òscar Julià 

Blog