La gran obsessió d'aquests dies a l'espanyolisme és retenir a Gerard Moreno, però em pregunto per què el volem. El 16è classificat de la lliga no pot tenir, ni molt menys retenir, un davanter de 15 gols. És pura lògica. Si volem ser dignes de Gerard, hem de ser capaços de tenir un equip i un club a la seva alçada. Si no, millor vendre. Treure el que bonament es pugui, i tal dia farà un any. Ha passat lamentablement altres cops.

La comparació amb Tamudo ha perseguit a Gerard des del primer dia i amb aquest tema la comparació és més pertinent que mai. És comprensible, donat que des que Raúl va marxar la pericada necessitava un ídol a la seva alçada. A poc a poc, i malgrat el que pesava l'ombra del 23, Gerard ha anat creixent fins a un punt que el vestit de l'ídol espanyolista ja no li quedava tan gran, i fins i tot ara li comença a tibar de les costures. I compte, perquè a Tamudo li va passar el mateix. Va decidir quedar-se al 2007 gairebé en contra de la seva voluntat, perquè l'Espanyol va decidir no vendre'l al Villarreal. Però arriba un moment que a un futbolista l'has de saber seduir amb alguna cosa més que una pujada de sou. Sobretot quan va creixent i adonant-se que li van passant les oportunitats. La selecció. Europa. Un contracte realment escandalós. Mentre al seu club només l'espera mediocritat. Quan això passa el jugador pren dues postures: o s'acomoda o s'amarga. I llavors sovint som els aficionats que abans volíem retenir-lo a tota costa els que ens penedim de no haver-li donat sortida quan la seva cotització estava més alta. I els directius encara s'en penedeixen més i comencen internament les hostilitats. La vella història de sempre. Tamudo va marxar per la porta del darrere quan encara li quedaven alguns golets a primera. I si mirem més enrere, a Marañón, també li va passar el mateix.

L'actual direcció esportiva vol retenir a Gerard Moreno i la notícia de la marxa no ha partit pas del club, sinó de l'entorn periodístic. I també de la pura lògica, perquè la temporada de Gerard no ha passat inadvertida pel planeta futbol, que per cert, es pregunta que fa un jugador de tanta qualitat en un equip tan mediocre. Per tant, si volem retenir a Gerard el club ha d'explicar-li quina és l'expectativa de l'equip amb claredat de cara a les temporades vinents. A ell en primer terme i de passada a la resta dels pericos, per saber a què cal atenir-se. Per fer la pena per primera divisió no necessitem a Gerard Moreno. I dir que l'única cosa que ens separa de segona divisió és ell, no crec que sigui un argument prou seductor per aconseguir que es quedi. Ho diem sempre i aquest és un altre exemple: créixer no és una opció. És l'única sortida.

Francesc Via