AVUI A POL

CARTES AL DIRECTOR

 Per poder publicar una Carta al Director haureu de complir les normes establertes:

  • Haureu de fer-nos arribar els vostres missatges mitjançant un correu electrònic dirigit a info@pericosonline.com amb el vostre text annexat en un document de Word o similar.
  • D'acord a l'establert en la Llei Orgànica 15 / 1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, us informem que les dades recollides seran incloses temporalment en una Base de dades d'ús exclusiu del nostre portal. Les vostres dades no seran en cap cas ni venudes ni cedides a tercers. Els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició podreu exercir-los mitjançant correu dirigit a info@pericosonline.com
  • Tots els correus han d'estar signats amb noms i cognoms, i incloure DNI, població de residència i un telèfon de contacte. Tot i això, només publicarem el vostre nom al peu de cada carta. No acceptem nicknames.
  • Us demanem brevetat i concisió en els vostres escrits. 
  • No s'acceptaran cartes que els seus continguts puguin ser considerats difamatoris, vexatoris, insultants, injuriosos o contraris a les lleis, incloent els que constitueixin apologia de la violència en general, o aquells que puguin suposar qualsevol violació dels drets de tercers. No s'admetran, per tant, comentaris amb contingut racista, sexista, homofòbic o que, en general, puguin interpretar-se com un atac discriminatori cap a qualsevol col·lectiu o minoria sobre la base d'aspectes com la nacionalitat, sexe, religió, edat, ideologia o qualsevol tipus de discapacitat física o mental.
  • PericosOnline es reserva el dret a no publicar totes aquelles cartes que no s'ajustin en aquestes condicions.
  • Les cartes no reflecteixen l'opinió de PericosOnline, sinó la dels autors de les cartes, i són ells els únics responsables de les opinions publicades.  
  • PericosOnline, arribat el cas, es reserva també el dret de rèplica.  

 

✍ Comunicat del CBiB Roger de Llúria

Avui es confirma que tenim una part de l'afició que no mereix representar el nostre Club. L'amenaça i l'insult als jugadors és la seva única resposta cap a una situació desesperant. Aquesta cara, en tots els sentits, feixista, és la seva manera d'ajudar. Possiblement sigui un sentir entendible per més gent de la que voldríem creure; i l'expressió d'uns sentiments a flor de pell, castigats durant no només aquesta temporada, sinó que ja venen masegats de temps pretèrits. El que sí estar clar, és que aquesta no és la manera d'ajudar a un equip apàtic i erràtic, ni la solució a una crisi, ja no només esportiva, sinó també social i institucional.
Bona mostra d'això és que anem pel quart entrenador de la temporada. Aquesta situació no hi ha equip que l'aguanti. A algú li interessa fer-nos creure que els jugadors són els únics culpables! Però no senyors! No és ben bé així. Això ve de molt més enrere.
Centrant-nos però en aquesta nefasta temporada, bona part de culpa és del nostre President, que reconeixia no haver actuat amb celeritat al assabentar-se tard del tema Rubi. Quan es decidia dissenyar les línies mestres del tant esperat "retorn a Europa" amb una economia "de guerra" i un projecte esportiu en vies de l'obsolescència. Masses errors que s'han volgut tapar amb pegats, falses promeses o esperant la divina providència en forma de gol de Coromines al minut 92 de l'última jornada de Lliga.
De la promesa de jugar la Champions League, a 2a en tres temporades. Un presumpte projecte que ha tirat per terra les il·lusions d'una afició molt maltractada històricament. La solució, Rufete, és lamentable. Ell és un dels culpables, i sorprenentment, en un cop de timó, agafa la cadira de Tècnic per salvar al Club... fa riure la situació esperpèntica que estem generant nosaltres mateixos. Riure, per no plorar.
Tant de bo estiguem equivocats, però té molt mala pinta. Som un vaixell a la deriva, una nau sense rumb ni timó, però sobretot sense un comandant capaç de donar les ordres oportunes per redreçar el rumb.
Qui assessora a Mr. Chen? El mateix Rufete?! Qui ens ha de salvar? O qui ens vol destruir?
Que no ens facin mirar als aficionats i seguidors cap als jugadors com a únics culpables. Els despatxos estan plens de culpables i el silenci és la seva única solució.
Demanem una nova Junta Directiva, amb professionals capaços de dotar al club de les estructures necessàries per tornar al lloc que per història ens pertoca dins el futbol estatal. Demanem una mà dreta del President que sigui forta, capaç, que estigui al RCDE Stadium i no a mils de kilòmetres de distància, i que sigui valent per guiar a aquest, ja que considerem que Mr. Chen està massa allunyat, també físicament, de la realitat del futbol i del Club.
I amb aquest escrit no estem fent una crida a que surtin els habituals "àngels salvadors", ni les famoses famílies..., un altre dels mals endèmics del nostre club. Sinó que es faci un front comú, valent i crític, unit tant sols pel Blanc i Blau i deixant de banda colors polítics, ideologies o pensaments. Una agrupació de persones decidides, compromeses i exigents amb la reestructuració i adequació del que és més que La Força d'un Sentiment o una Meravellosa Minoria, és una passió i un amor a uns colors per sobre de tot. En definitiva, fer de l'Espanyol un club modern i professional. Perquè sinó ens passarà allò que resa eI refrany castellà que diu que "de tanto que la quisimos, la matamos". I haurem convertit el somni en malson.

Col·lectiu Blanc i Blau Roger de Llúria, 27/6/20 


Directes a l'infern

Ultima parada segona A. Els aficionats hem dit tot el que pensem i creiem. Pensant en el futur del club crec que necessitem una regeneració de dalt a baix. Tant si hi ha miracle com si no. Chen no és un bon president, és el propietari i està desaparegut. Necessitem recuperar valors i a dia d'avui només hi ha un perico que podria fer d'aquest club quelcom millor. Em refereixo a Joan Collet. Apartat des del primer dia de l'era Chen i ignorat per aquesta junta virtual que tenim. O una venda i un president professional que podria ser igualment Joan Collet. He mirat i remirat i no trobo un perfil millor. Potser començant des d'abaix tenim futur. Aquesta afició mereix quelcom millor. 

Ernest Vilches, 26/6/20 


✍ Análisis del descenso a segunda división del RCDE

0. ‪Contexto: ‬
El fútbol, al igual que el entorno cambiante y volátil en el que vivimos, ha entrado en una fase de transformación constante sin vuelta atrás.
A diferencia de décadas anteriores, el fútbol ya no es el reflejo de la gestión deportiva. El fútbol del año 2020 en la Liga es el reflejo de una gestión empresarial tanto a nivel interna (dirección deportiva, rendimiento jugadores, afición, instalaciones, finanzas, patrimonio) cómo a nivel externa (negociación TV, política, marketing, comunicación, presencia en medios, reputación, etc.).

Dicha transformación fisiológica de los clubes y de su entorno, han acelerado y acentuado las diferencias entre clubes.
En el caso de la Liga Española, las diferencias se han visto multiplicadas por la ausencia de mecanismos de auto regulación (a diferencia de NBA, NFL, Premier League, etc.).

‪1. RCDE "pre-Chen"‬
El RCDE que asoma a la época transformativa viene precedido de una acumulación de pésimas gestiones directivas traducidas en ventas de Sarria, mal uso de Montjuich, deudas millonarias, masa social estancada, hipoteca de un campo nuevo y necesidad de vender el club a un empresario Chino para no entrar en Ley Concursal.

1. RCDE Chen
El empresario Chino (nuevo en la industria) puso en funcionamiento un sistema de gestión del club a distancia delegando ciegamente a personal local la gestión cotidiana del club.
Dicho modelo centralizado pero a la vez descentralizado, ha provocado enormes desequilibrios de poder, de confianza y agilidad en la toma de decisiones que han afectado tanto a la "gestión interna" y "gestión externa" del club. Ante tal crisis organizativa, el empresario chino desde la distancia y fruto de la desconfianza generada por sus gestores locales, da prioridad a los indicadores financieros que rigen cualquier empresa.
Consecuencias: rotaciones constantes de directivos, entrenadores, jugadores y pérdida de identidad a todos los niveles.

1. RCDE a segunda
Cómo la crisis del modelo organizativo se traduce en la baja de categoría?
En una industria en la que prima el endeudamiento y no la solvencia financiera a corto plazo, el RCDE inició su temporada de vuelta a Europa sumido en una espiral de desconfianza financiera y deportiva.
Dicha situación se manifestó en una crisis deportiva: designando a un entrenador low cost/populista "impuesto" por el vestuario veterano y parte de la afición.
Un vestuario en el que 10 jugadores acaban contrato, capitanes sin liderazgo (al estar en un equipo por encima de sus posibilidades) pero con influencia en el club, una cadena de fichajes low cost circunstanciales.
Con mimbres deportivas tan débiles y un hundimiento psicológico irreparable (tras los primeros malos resultados) para un grupo tan frágil y falto de liderazgo, el grupo no consigue reponerse pese a parches de nuevos jugadores y cambios de entrenadores. El desenlace: una cadena de despropósitos en cada partido alternando protagonistas, 5 victorias en 33 jornadas y directos a segunda división.

1. Próximos pasos:
El RCDE tiene que aprovechar este paso atrás para dar dos pasos hacia adelante.¿ Cómo?
• Analizar y Redefinir el modelo organizativo a todos los niveles para tener una estructura sólida con objetivos claros respondiendo a un propósito claro de existencia y desde ahí alinear todo el resto de estamentos del club con impacto interno y externo.
• Deportivamente: limpiar el vestuario, fichar a líderes, crear una plantilla de futuro que se sienta parte del proyecto y sea capaz de volver a primera rápidamente.
• Socialmente: crear de una vez por todas una identidad que permita a los aficionados estar orgullosos de las acciones que toma el club e identificados en la adversidad.

Una de las principales lecciones que me ha enseñado el RCDE es la resiliencia.

La resiliencia se entiende como la capacidad del ser humano para hacer frente a las adversidades de la vida, superarlas y ser transformado positivamente por ellas. -Edith Grotberg

Y por si con el Covid -19 se nos había olvidado lo que era, el RCDE nos ofrece la oportunidad de hacer un master ahora y volver con más anticuerpos que nadie.
«La mayor gloria no está en no caer nunca, sino que en levantarnos cada vez que caemos»- Confucio

Ser del RCDE nunca ha sido el camino más fácil, cómo tampoco lo son las cosas que más apreciamos en la vida. A seguir construyendo el mejor camino que hay!

Jordi Garcia Marin, Atlanta, 26/6/20


L'Espanyol i les pandèmies

Molt abans de la Covid-19, l'Espanyol ja patia una pandèmia endèmica. Des de Glasgow no hem aconseguit tenir un equip amb aspiracions, cosa què ens va prometre mister Chen. Aquest club maltractat històricament per les anomenades famílies, esdevé un negoci lucratiu per a molts i perd l'essència, junt amb un cert maltracte cap a un soci fidel i combatiu que lentament es va desil·lusionant i allò que es va definir com La Força d'un Sentiment, no deixa de ser això, un sentiment que de mica en mica, va sent cada cop més minoritari.

La maleïda pandèmia ha posat la realitat damunt de la taula. Tebas i cia i la claudicació dels clubs han demostrat que els diners estan per damunt de tot. L'afició és secundària i els partits són esperpèntics, fins i tot amb grades "tunejades" que simulen un públic que no hi és.

L'Espanyol, per història, mereix molt més. L'esperança Chen no ha estat més que un suflé i quasi que no pot baixar més. Crides èpiques i desesperança jornada rere jornada. Han estat i són anys de mala gestió esportiva i lluites intestines que ens han portat fins aquí. No en tenim prou amb voluntats, necessitem realitats i potser la primera que patirem serà la de baixar a segona per mèrits propis. Començo a no reconèixer el meu equip. Abans moríem per la samarreta. La gran majoria dels jugadors pensen en el seu futur, mentre els altres estan deprimits davant el que ens espera.

Crec que Abelardo no és l'entrenador idoni per a l'actual Espanyol. Ell vol gladiadors i de Calleri només en tenim un. Tres entrenadors i l'orquestra desafina. El futbol és capriciós. Chen no es va assabentar de l'oferta bètica a Rubi i no va reaccionar convenientment. Després va marxar el Panda que, fins ara, ha aconseguit tres gols i nosaltres al pou.

En el proper partit el Betis pot rematar tot aquest despropòsit

L'afició perica està tocada i tot són propòsits. Tant de bo el miracle de la salvació es faci realitat.

Sempre Espanyol!!!

Ernest Vilches Rull, 23/6/20


✍  Preguntes 

Cal que el Club faci els possibles perquè es pugui anar a l'estadi aquesta temporada?
A fer què?
A patir encara més?
A donar suport i encoratjar a uns jugadors que no és "parteixen" el pit per a una afició que patim i portem fent-ho tota la temporada?
Uns jugadors que, em pregunto, senten els colors?
Que a molts, segur, tant els hi fot una cosa com un altre, mentre els hi arribin els calers a final de mes, i que, segurament, a molts aficionats no els hi serà així?
Si el miracle no es produeix, si el "respirador" no fa efecte. Si no sortim de l'UCI i el desenllaç és que no volem, prefereixo "plorar" el dol a casa, amb la intimitat, amb els meus estimats.
Amb doldrà molt, segur. Alguna llàgrima regalimarà, segur. L'endemà de tot això pensaré que ens hem d'aixecar, segur. Tirar endavant i fer o si més no posar-ho com a objectiu que no ens tornarà a passar, segur.
No vull tornar a l'estadi si els que porten una samarreta amb l'escut del "meu" Club no pateixen a la gespa, com a mínim, la meitat del que pateixo jo.
Salut i força Espanyol.

Josep Casanellas, 22/6/20


✍  Reflexions en el desconfinament

La pandèmia provocada pel coronavirus productor de la Covid-19, va caure sobre el món penyístic perico com una tempesta tropical. Així es van haver de suspendre, entre d'altres, tres dels actes als que tenia previst assistir. Em refereixo a la calçotada organitzada pels amics de la Penya de Martorell, l'Aplec de Penyes que s'havia de celebrar a Avià, organitzada per la Penya Pericos del Berguedà i la mongetada dels amics de la Penya d'Argentona. Espero que la temporada vinent aquests actes es puguin dur a terme i reviure amb ells els entranyables moments entre pericos i bons amics que caracteritzen aquests actes.

No vull oblidar que el Col·lectiu BiB Roger de Llúria, del qual em plau formar-ne part, vam haver de suspendre la concessió del 4t Trofeu al Perico Almogàver. Aviam si les circumstàncies sanitàries ens permeten l'any vinent reemprendre aquest acte.

Pel que fa a l'aspecte esportiu, en l'estranya represa de la lliga (per les múltiples prevencions de tipus sanitari i l'absència de públic en els partits), el nostre equip semblava haver retornat amb un altre caire. Amb una sensible millora tant en el joc defensiu com en l'ofensiu. Això ens va portar una victòria davant de l'Alavés i un brillant empat, a domicili, amb el Getafe. No obstant, després del lamentable partit jugat i perdut, al nostre estadi, dissabte passat enfront de la U.D. Levante, l'Espanyol s'ha col·locat a 5 punts de la salvació. Van reaparèixer les carències de l'equip en els aspectes que semblaven haver millorat.

Ara jo espero que passi el que passi d'aquí al final d'aquesta convulsa temporada, mai no es pugui dir que els jugadors de l'Espanyol no han fet els impossibles, amb la seva lluita, per a evitar el descens a segona divisió.

Jordi Príncep, 21/6/20  

<< Tornar Fer comentari 5710 | 0 | Imprimir | Enviar


 01/08/2020 Cartes al director
 26/07/2020 Cartes al director
 15/07/2020 Cartes al director
 08/07/2020 Cartes al director
 22/06/2020 'Preguntes'
 05/06/2020 'Entrevista amb falsedats'
 09/05/2020 Un club com els altres
 09/04/2020 'No em vull callar!!!'
 07/03/2020 'Imatge del club'
 26/02/2020 'Qui va dir por???'
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 14