AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

El gran cacau

Amb tot el que està passant al país i al món, alguns poden considerar frívol aquest article. Ho admeto, però dins de tota la situació és evident que, en grau menor que moltes altres, existeix una la preocupació compartida que molts pericos tenim sobre la resolució de la lliga. Porto dient molts dies que l'única solució plausible és passar pàgina i oblidar la present temporada, però com era lògic i esperat, pels interessos econòmics existents, totes les parts es resisteixen a aplicar-la. Però clar, les solucions que proposen els diferents agents cauen pel seu propi pes, a banda de què entre elles són absolutament incompatibles.

Tebas vol jugar si o si, i té al cap la data marcada a foc de la setmana de l'11 al 17 de maig. Sap que necessita un mínim de sis setmanes de competició i dues -del tot insuficients- de preparació prèvia. Els clubs han discutit internament solucions molt peregrines: fer entrenar als jugadors amb guants o sotmetre'ls a test cada dos dies. Però no ens diuen tota la veritat: fa temps que en paral·lel l'equip de Tebas busca solucions financeres per si el campionat no es pot reprendre. Amb tot el que li hem criticat a Tebas, especialment per la seva tournée escandalosa pels mitjans durant la setmana passada, hi ha una cosa que li hem de reconèixer: és el més realista, ja que sap que perllongar el campionat més enllà del 30 de juny és arriscar-se a un caos absolut de dates i de contractes. Que ha de fer l'Espanyol que té 10 jugadors que acaben a aquella data? Prorrogar-los a tots? Acceptaran? Ens interessa?

Però en l'altre extrem apareix Rubiales, al qual li agrada mostrar-se com un home de tarannà raonador i responsable. Lamentablement, de la gestió que en va fer de la banqueta de la selecció espanyola, ja ens podem témer qualsevol despropòsit. La seva solució, repetida per algun dels seus periodistes de càmera, és convertir un problema complicat en dos de molt greus, la present temporada i la següent. "Les competicions s'han d'acabar ni que sigui al setembre", diuen des de la Federació cercant una lògica que és perversa, perquè ¿quin equip de l'Espanyol ha de reprendre el campionat? Hem de renovar 10 tios fins setembre? Podrem reforçar-nos? Aquest equip amb nous fitxatges es podria considerar l'Espanyol 19/20? Hem de preparar a l'equip per onze partits de primera divisió restants o per una segona divisió que no sabem ni quants partits tindrà? Es tornaria a obrir un altre període de fitxatges a l'acabar els 11 partits? Com diantre es planifica això? Ah i a tot això, AFE ja ha dit que no es poden empalmar lligues, i els 21 dies de vacances dels futbolistes, són sagrats. Más madera.

Tot aquest gran garbuix és pels calés televisius, però ara ens assabentem que les televisions no semblen disposades a pagar el mateix que tenien pactat, per 11 jornades disputades a cuita corrent i a porta tancada. I fan bé. Un espectacle de saldo no es pot facturar a preu d'or. Estirar la temporada, als mesos de juliol i agost com també ha sonat, tampoc seria televisivament rendible. En primer lloc, els partits s'haurien de jugar, per precaució, a partir de la caiguda del sol, i alguns simultàniament, per la qual cosa tampoc es pot facturar el mateix. D'altra banda, són dates on un altre tipus d'oci prendrà el seu torn. I especialment aquest estiu després de passar-nos més de mitja primavera tancats a casa. La "solució Rubiales" tampoc permetria als clubs facturar el mateix de les televisions, ja que si bé recuperarien les 11 jornades de lliga, reduir el campionat 20/21 a una volta i fer playoffs reduiria els partits a facturar.

"Es jugarà quan es pugui", ens van dir ahir com a mesura salomònica. I està bé que primi la salut per sobre de tot. Però d'altra banda ens menteixen, ja que segueixen preparant estratègies tot i estalviar-nos l'espectacle pornogràfic de dir-les en veu alta al mateix temps que el govern dóna la llista de morts i nous infectats. En xutar la pilota endavant, s'eviten agafar el toro per les banyes mentre miren de reüll a veure què decideixen altres països de l'entorn. Però si hem estat incapaços d'unificar estratègies de salut pública en l'àmbit europeu, ens posarem d'acord per com reiniciar els campionats?

Tothom vol tornar a la normalitat. Una normalitat impossible, ja que hi faltaran molts que ja ens han deixat i els que per desgràcia ens deixaran. Però tornar a la desitjada "normalitat" que es pretén només serà possible assumint la pèrdua col·lectiva i fent un gran sacrifici: el de la present temporada. Amb tots els mecanismes de solidaritat que calgui per als que han quedat afectats, però actuant amb valentia i amb la intenció de generar el mal menor. Tot el que no sigui això serà seguir donant voltes al gran cacau.

Francesc Via 

@francescviapol       


 29/06/2020 Rufete
 26/06/2020 La hora oscura
 22/06/2020 Cal aixecar-se
 08/06/2020 Sin miedo al descenso
 27/05/2020 Reconnectar
 12/05/2020 Volver es ganar
 15/04/2020 La gallina
 16/03/2020 La segona oportunitat
 09/03/2020 No están a la altura
 02/03/2020 Existir en Madrid
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 68