AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

La (semi)final

Ahir es va fer palès el darrer ingredient que certifica a un equip en caiguda lliure: el robatori arbitral. La diferència de criteri en l'aplicació del VAR va ser ahir clamorosa. El fora de joc de Morata, amb línies mal tirades, encara feia més evident l'anul·lació injusta del gol de Bernardo a San Mamés. L'aplicació d'ofici del VAR en el possible penal de David López sobre Felipe, contrasta escandalosament amb la inhibició del VAR al remat a gol del propi David i la fantasmagòrica falta assenyalada sobre Koke. Però insisteixo: era esperat. La cavalleria arbitral sempre corre en auxili dels grans i quan un equip és al pou, el dia que no falla estrepitosament, li manca sort o li roben la cartera. El normal.

L'Espanyol ha perdut una nova oportunitat de puntuar. Tal com estem, totes són bones, però honestament pocs pensaven que el punt d'inflexió podia arribar al Wanda. La situació no és molt pitjor del que era dilluns passat. Per la meva part, segueixo amb esperances intactes d'assolir la salvació, precisament perquè tot això ja ho he viscut abans. La gent que diu que mai hem estat així, els traeix la memòria. L'Espanyol ha estat així i molt pitjor i s'ha salvat. Podria enumerar totes les situacions però no us vull esgotar, però us recordaré per sobre a un entrenador que marxava per contracte dos dies a París després de les derrotes a la 03/04, a Kameni agafant pel coll a un espectador a un entrenament 08/09, o que un tal Stuani, el golejador de la 12/13 va fer el seu segon gol a la jornada 17 (d'un total de 7). Clar que ens en podem sortir. Ara bé, per sortir d'aquí hem d'estar a l'altura, perquè el repte és majúscul. Hem d'estar a l'altura tots, club, entorn i afició. No podem fallar.

Em fa molta mandra que torni la polèmica sobre si el partit del Getafe és o no una final. Per mi ho és. Ho és totalment. M'arriba que el club prepara ja una campanya i una convocatòria massiva, però que també existeix el debat intern de no crispar massa l'ambient perquè ho troben massa aviat i per la por a que els jugadors surtin tensionats. És una errada terrible pensar d'aquesta manera. Els jugadors saben perfectament on som, i si no ho saben ja triguen a adonar-se. De fet, el meu dubte és si se n'adona la direcció del club. I és cert que el partit del Geta no és un cara o creu. D'acord. Hi haurà encara més. Però compte: per a jugar la veritable final per a la salvació, l'equip necessita guanyar les "semifinals" que el situïn, almenys, en la rampa de sortida. I ara per ara no hi som. No mireu la classificació, no busqueu els tres pitjors, no tenim encara rivals. Som fora de concurs. Col·locar-nos dins la pomada ens costarà encara moltes jornades. L'Espanyol ha d'arribar viu a la primera setmana de gener, el que vol dir tenir un mínim de 10 punts més a la jornada 20 per fer una segona volta digna però sense heroismes. Tenim quinze dies per mostrar la cara més combativa del club a tots els nivells i demostrar que hi hagi qui hi hagi al capdavant de l'entitat, no hem perdut el nostre patrimoni més gran: l'instint de supervivència.

Francesc Via 

@francescviapol     


 02/12/2019 La tarde en que nos fuimos a la mierda
 25/11/2019 Sumar
 04/11/2019 Recetas para salir del pozo
 31/10/2019 Fitxatges i caràcter
 07/10/2019 Així està la cosa
 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 16/09/2019 Discursos
 09/09/2019 Una plantilla digna
 02/09/2019 Confiança
 26/08/2019 Ucrania o muerte
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 66