AVUI A POL

La pilota de Dàmocles per Joan Pau Jàvega

El poble ha parlat

M'ha costat molt escriure aquest article. De veritat que m'hagués agradat oferir millores tàctiques, valorar els perfils i les opcions que ens donen els nostres jugadors, o un mínim d'optimisme. Però la situació és tan desastrosa i preocupant, que no sabria per on començar i sembla impossible donar-li la volta. A més, els diferents col·laboradors d'aquest portal hem insistit en un discurs que comença a estar gastat: que si el canvi de sistema, que si plantilla és millor que la lliga passada, que si cal aprofitar l‘oportunitat del moment per créixer, etc. i, en definitiva, cap impacte.

Llavors trobo absurd insistir amb el que la parròquia perica (i el club) ja sap o hauria de saber.

Hi ha un exercici molt interessant que consisteix en llegir els comentaris de l'afició en diferents mitjans digitals i xarxes socials del club o organitzacions afines a l'Espanyol. Fins ara, hi havia diversitat d'opinions que es podien classificar en:

- Les persones que s'avergonyeixen d'un sector de l'afició per ser tant exigent, demostrant el seu amor incondicional pel club, i demanant temps i paciència.

- I les persones que exigeixen més culpant a la directiva, a la plantilla, o sobretot, al tècnic de Súria (també amb amor incondicional pel club).

La diversitat d'opinions sempre ha estat un element divisori de la societat que ha impedit aconseguir fites comunes. Però la derrota a casa contra la Reial Societat (1-3) sembla que ha estat el fet que ens ha portat a la unanimitat, almenys pel que fa als comentaris de l'afició que s'expressa, cap a la segona opinió.

No hi ha cap símptoma on l'afició pugui esperançar-se: perdem però almenys tenim el control del partit? No és el cas; perdem però almenys creem ocasions, és qüestió d'insistir que entrin? No és el cas; Perdem però per intensitat no ens guanyen? Tampoc és el cas. És el pitjor Espanyol que el meu cicle biològic m'ha permès veure.

No sabria què aportar de nou que no s'hagi dit: hem insistit en el sistema, que cal donar continuïtat a allò que es va començar a la lliga passada; també vam valorar que la plantilla és millor; i, per últim, hi ha en joc l'important pas de créixer com a club. Per descart, sentint-ho molt, ja només queda demanar la dimissió (o substitució) de David Gallego.

Gallego no ha superat la prova (amb rivals molt assequibles). Lo de Ipurua? Com encertadament es va nomenar en aquest portal, no va ser més que un miracle. L'esperat debut a Europa, amb el Ferencvarós (7è a la lliga hongaresa), va ser vergonyós (ni el rècord d'imbatibilitat va servir per maquillar la trista imatge que es va donar).

Citant la Declaració d'Independència i la Constitució dels Estats Units: "La prudència certament aconsellarà als entrenadors que no siguin canviats per causes trivials i efímeres; i com tota experiència ho ha demostrat, l'afició perica està més disposada al sofriment mentre el mal sigui suportable, que al dret propi d'abolir les formes a què s'ha acostumat. Però quan una llarga successió de derrotes i mal joc, tot encaminat de manera invariable cap al mateix objectiu, revelen la intenció de sotmetre a dita afició a segona divisió o a l'eliminació de la UEFA, és el seu dret, és el seu deure, enderrocar a aquest entrenador i nomenar nous guardians de la seva futura seguretat."

Joan Pau Jàvega 

@pilotalcap