AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Confiança

La primera tasca d'un entrenador no és decidir el sistema ni posar a punt físicament als seus homes. La primera tasca d'un entrenador és generar confiança. Cap endins i cap enfora. Amb futbolistes i directius però també aficionats i mitjans. Allò que s'anomena l'entorn. L'actual crisi de l'equip és una crisi de confiança. És possible que Gallego tingui clar cap a on anem, però el cert és que ara per ara només ho veu ell.

Avui es tancarà la plantilla, en principi i a l'hora d'escriure aquestes línies, sense més notícies. És una bona plantilla, el mateix Gallego ho va dir ahir en roda de premsa. Ho és. Ens manca un banda vertical i desequilibrant com el que ahir vam patir de valent, Darwin Machís que curiosament, era a les llistes de reforços del club. Però igualment és un bon grup que atorga alternatives diverses de joc. El problema és que la idea de joc segueix sent confusa. Gallego insisteix en què el canvi de dibuix no és important, però el 4-4-2 amb què vam començar a competir no s'assembla gaire al 4-3-3 que ha vingut després. La frontissa va ser el primer partit de lliga on, en una sola derrota davant un gran rival, va caure tot per terra. Va ser de sobte i amb estrèpit. Aquí va començar a visualitzar-se l'escletxa de confiança per on van colar-se tots els dubtes. Quan això passa, la situació es complica i revertir-la es fa difícil. La poca destresa comunicativa de Gallego tampoc no l'ha ajudat gaire. Sempre tens a les rodes de premsa, l'esclat volcànic de després del Zorya va deixar tocada la seva imatge. S'ha corregit en les rodes de premsa posteriors, però el mal ja està fet i ara ja anem a contracorrent: la de la desconfiança de la gent.

Gallego té 15 dies pel davant per treballar l'equip i la seva primera tasca tornarà a ser la mateixa: generar confiança. Si la idea de joc és tan complexa que no l'ha sabut traslladar als seus homes, potser caldrà simplificar-la, doncs el convenciment dels jugadors és l'arma que propaga la fe en el que s'està fent. És cert que la primera fase de la temporada estava orientada a la classificació europea, per això mateix és sagnant pensar que un cop aconseguida no s'ha guanyat cap crèdit i partim de zero. Partir de zero, a hores d'ara, a banda de la lamentable xifra de gols a favor -no succeïa des de 1970- és un indicador de confiança que deixa a les clares que estem davant un curs on tot es pot torçar massa de pressa.

Francesc Via 

@francescviapol        


 11/11/2019 La (semi)final
 04/11/2019 Recetas para salir del pozo
 31/10/2019 Fitxatges i caràcter
 07/10/2019 Així està la cosa
 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 16/09/2019 Discursos
 09/09/2019 Una plantilla digna
 26/08/2019 Ucrania o muerte
 19/08/2019 Esto acaba de empezar
 29/07/2019 Radiografía a medio verano
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 66