AVUI A POL

La pilota de Dàmocles per Joan Pau Jàvega

El llegat de Rubi

 

Si bé la pretemporada i la ronda de classificació per a la UEFA, amb equips semi-professionals (tot s'ha de dir), ens feia gaudir de bones sensacions i celebrar gols; el debut a la Lliga ha estat una dosi de realitat.

Seria precipitat començar a alarmar-se, però la tranquil•litat de Gallego i el seu convenciment amb el 4-4-2, sumat a les declaracions de Víctor Sánchez sobre la complicació de treballar les idees que vol el míster (la qual cosa resulta irònica, perquè precisament aquestes idees li estan donant minuts); fa pensar que, potser quan arribi el moment de revisar les coses, serà massa tard.

D'entrada, és evident que Gallego no dona amb el sistema, la qual cosa em sorprèn, perquè l'Espanyol de la temporada 2018-2019, a grans trets, va funcionar. Només necessitava més rodatge i polir detalls. M'explico: era el maig de 2011 quan Ivan De la Peña es va retirar del futbol i de l'Espanyol. Des de llavors, l'Espanyol no ha trobat un mig campista capaç de crear joc o portar la iniciativa als partits. El nostre joc es traduïa en centrades complicades, pilotades, rebots, i la sort de comptar amb un davanter batallador com Sergio García o Gerard Moreno.

Quique Sánchez Flores va tenir els primers recanvis seriosos de De la Peña amb Jurado, Granero i més tard Darder. El tècnic madrileny també era un amant del 4-4-2 amb un doble pivot format per Víctor Sánchez i el colombià la Roca, tots dos de perfil de contenció i destrucció del joc rival. Els recanvis de De la Peña? Els feia jugar d'extrems (com Gallego fa amb Melendo, qui també s'ha pujat al carro de la difícil adaptació del sistema de Gallego amb les últimes declaracions). El resultat? Centrades complicades, pilotades, rebots i la sort de comptar amb un davanter batallador. Probablement, QSF va tenir l'Espanyol amb més toc dels últims 20 anys, fet que no es va fer notori per una mala combinació entre la plantilla i el seu sistema que va acabar com tothom sap.

A la parròquia blanc i blava això ens serà difícil d'acceptar, però Rubi, desapareguda tota expectativa de tenir una plantilla capaç de marcar-se objectius més enllà de la permanència, va saber trobar el recanvi de De la Peña: Sergi Darder. És més, va crear una idea de joc on van quedar enrere les centrades complicades, les pilotades, els rebots i el davanter solitari batallador: el Darderisme. I cal reconèixer que, amb un 4-3-3 i un mig del camp de la casa format amb Marc Roca, Sergi Darder i Melendo; la cosa va rotllar.

No comprenc perquè no es dona continuïtat al llegat de Rubi. I més quan amb l'arribada del Monito Vargas, s'ha guanyat amb atac. Piatti i Hernan Pérez són extrems purs, carrilers de tota la vida, dels que tenen velocitat i centren. El sistema de Rubi exigia extrems a banda canviada, dels que regategen, s'associen i fan diagonals. D'aquí el seu baix rendiment la temporada passada (a excepció de la desgraciada lesió de Piatti). En aquest aspecte hem millorat, tot i que al meu parer faltaria fitxar un extrem dret, de cama esquerra.

Però aquesta millora no es veu reflectida al 4-4-2, amb V. Sánchez i un Marc Roca que es nota que no juga a gust al costat del primer. Marc Roca està fet per jugar sol, per tallar el joc rival i donar sortida a la nostra defensa, associant-se amb Darder i Melendo. Aquest últim, per cert, desaparegut al sistema de Gallego, perquè no és extrem sinó que és migcentre organitzador. Així va quedar palès al partit contra el Sevilla, amb Reguilón i Nolito fent el que volien a la banda esquerra perquè Melendo té tendència a anar cap al mig (i tot s'ha de dir, amb un Javi López que no està per ser titular).

En resum, crec que cal tornar al 4-3-3. Així ha estat dissenyat l'equip per aquesta temporada i així ho demostra l'arribada d'Iturraspe, recanvi natural de Marc Roca i procedent de l'Athletic, qui coneix bé aquest sistema.

Amb Ferreyra i Wu Lei estic convençut de que no trobarem a faltar al Panda. Tenim davantera amb gol i amb una rivalitat sana perquè no crec que hagin de jugar junts (a no ser que Wu Lei ocupi posició d'extrem esquerre). Al meu parer, s'haurien de destinar els esforços a fitxar un lateral dret titular i un extrem dret que sigui esquerrà.

Amb aquests canvis, estic segur que evitarem sentir allò de "que bé estàvem amb Rubi".

Joan Pau Jàvega 


 02/09/2019 Gallego i el procés
1