AVUI A POL

Paintball per Joan Camí

Análisi de la temporada: davantera i banqueta
La davantera

Borja Iglesias: l'arribada de Borja Iglesias ha suposat una injecció de moral per a l'Espanyol. Hi ha aspectes del seu fitxatge que transcendeixen del purament esportiu. Un tipus carismàtic que aconsegueix despertar admiració i que té la capacitat d'atreure i captivar als altres. Ho ha demostrat al llarg de la temporada, la millor de la seva carrera, tenint en compte que enguany debutava a Primera Divisió. El 'Panda' ha demostrat, ja sigui com a davanter únic en el 4-3-3 o com a principal referència en una doble punta, una capacitat especial per a detectar i situar-se en l'espai lliure i, com a conseqüència, generar un possible avantatge, que li ha ofert a l'Espanyol la seguretat que, després de recuperar la possessió de la pilota, hi haurà gairebé sempre una opció determinant per a poder atacar. El davanter gallec ha anat polint i ampliant el seu repertori durant el curs, demostrant que és un jugador que actua molt bé d'esquena a porteria i atacant els espais. 20 gols entre Lliga i Copa. Res més a dir.

Sergio García: sembla que Rubi li va trobar la seva posició ideal. Una posició, la de fals extrem esquerre, que li ha permès durant gran part de la temporada participar en el carril central, activar-se entre línies i ser determinant en l'últim terç. Ha estat bastant irregular, segurament al tram final, però es pot dir que ha millorat les sensacions que va deixar l'últim curs amb Quique Sánchez Flores. Pot estar desconnectat, pot estar imprecís en la majoria de les seves accions, pot perdre molts duels, però quan menys t'ho esperes, quan li deixes un segon per a pensar, t'embolica i et decideix un partit. La classe mai es perd.

Wu Lei: és pura verticalitat i no està exempt de talent. Un futbolista que pot resoldre situacions ofensives amb certa facilitat. Que pot alterar el guió. Clarament de menys a més des de la seva arribada, i això té molt de mèrit, tenint en compte que el canvi de cultura i de futbol ha estat radical. Va començar a la banda, la seva posició preferida i on ell se sent més còmode, però ha acabat el curs mostrant les seves millors virtuts al costat de Borja Iglesias, com a segon davanter. És un jugador que llegeix molt bé els espais i que domina perfectament la desmarcada de ruptura, un recurs molt valuós que li ha donat moltes solucions a l'equip en aquest tram final. Una gran sorpresa. I molt positiva.

Ferreyra: el davanter argentí va arribar al mercat d'hivern per resoldre, entre altres coses, una de les principals manques que havia mostrat l'Espanyol a la meitat del curs: la poca presència dins de l'àrea rival. Ell és un rematador clar, però quan ha de sortir de l'àrea perd protagonisme i determinació. Cal generar-li contextos favorables perquè remati prop de la porteria. El bon nivell de Wu Lei i Borja Iglesias ha fet gairebé impossible la seva continuïtat a l'equip.

Javi Puado: Rubi l'ha provat d'extrem, de segon davanter i també d'interior. Molt participatiu, intens sense pilota, incisiu des del primer minut fins a l'últim, s'associa amb facilitat i produeix ofensivament. El problema és que aquest any gairebé sempre ha tingut protagonisme com a revulsiu, en una posició (extrem) que no és la que se sent més còmode i en un context on l'Espanyol havia de mantenir el resultat i ell, per tant, havia d'exigir-se més en tasques defensives.

Hernán Pérez: va començar molt bé el curs, destapant-se com un dels futbolistes importants de la parcel·la ofensiva. L'Espanyol, amb ell, ha guanyat variabilitat en els seus plantejaments i la possibilitat de potenciar altres registres. La verticalitat que aporta ha estat una bona solució quan el pla A no ha pogut executar-se. Tot i això, és massa caòtic en el joc i molt anàrquic. Li costa molt interpretar i prendre bones decisions. Ha anat perdent protagonisme al llarg de la temporada, també per les lesions.

Pablo Piatti: temporada marcada per la lesió que va patir al creuat aquest mes de gener. És un futbolista que se sent més còmode quan té espais per córrer. Si el joc el porta a rebre per dins, en espais reduïts, com ha passat molts cops en aquesta temporada, mostra dificultats perquè no és tècnic i perquè li costa jugar d'esquena a porteria.

La banqueta: Rubi

Rubi: De tot el que ha fet Rubi durant el curs hi ha dues coses que, per mi, prevalen per sobre de la resta. En clau positiva, ha estat capaç de potenciar i revaloritzar a molts jugadors. En clau negativa, ha de millorar molt en la gestió dels canvis i la lectura durant els partits. Des de la mala dinàmica que va patir l'equip, el tècnic va decidir canviar certes coses: l'estructura, del 4-3-3 al 4-4-2 i la manera d'expressar-se, més camaleònic i tenint molt en compte els diferents escenaris que es trobava a cada partit. L'entrenador blanc-i-blau ha construït un conjunt versàtil que no rha renunciat a cap dels reptes que li planteja el joc i la competició. Des de plans de partit on ha volgut ser més protagonista a d'altres més reactius. Ha volgut la pilota, l'ha cuidat, però no sempre des del mateix lloc ni de la mateixa manera. Només dues derrotes en els últims 17 partits de Lliga i una segona volta que ha servit per polir i millorar el pla inicial i també per potenciar altres registres. I això, tenint en compte els alts i baixos del curs, és una gran notícia. El millor de tot és que aquesta plantilla ha mostrat una versió molt competitiva. Tot i no ser de les set o vuit millors de la Lliga, tècnic i jugadors han fet que rendeixi per sobre de gairebé tothom, sobretot en el tram inicial i en el tram final de la temporada.

Joan Camí

@JoanCami      


 28/06/2019 Así juega Pol Lozano
 21/06/2019 Así juega Lluís López
 13/06/2019 Método Gallego
 29/05/2019 Anàlisi de la temporada: el mig del camp
 28/05/2019 Anàlisi de la temporada: la defensa
 27/05/2019 Anàlisi de la temporada: la porteria
 15/05/2019 Endollats i camaleònics
 30/04/2019 El got mig ple
 17/04/2019 La evolución de Marc Roca
 27/12/2018 Pel camí més llarg
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8