AVUI A POL

Paintball per Joan Camí

Anàlisi de la temporada: la porteria

Diego López (37): és l'únic jugador de la plantilla -i de tota la competició- que ha jugat tots els minuts de la Lliga (3.420). Doble mèrit, sobretot, per tractar-se d'un porter de 37 anys que no ha patit cap lesió durant el curs 18/19. Això parla molt bé de la seva forma física. Ha deixat la porteria a 0 en 10 partits, però ha encaixat 50 gols en 38 jornades. Si dividim el curs en tres etapes (1-12, 13-24, 25-38) podem comprovar que els números han variat moltíssim entre elles, tenint en compte que en l'etapa del mig, la que va des de la 13 a la 24, l'Espanyol només va ser capaç de guanyar dos partits. En la primera etapa, l'equip blanc-i-blau va encaixar 10 gols. En la segona, 27. I en la tercera, 13. Una muntanya russa que encaixa perfectament amb la temporada de l'equip: un bon inici, un bon final i una patacada important entremig.

Pel que fa a aspectes purament futbolístics, Diego López ha experimentat una millora molt notable en el joc de peus. No és ni molt menys la seva millor qualitat, però el model de joc de Rubi ha apostat des del primer dia per tenir el control de la pilota des del darrere i el rol del porter gallec ha estat clau per gestionar-ho. Diego ha acabat la temporada mostrant-se com un porter més atrevit i precís amb els peus i la seva presa de decisions, més enllà de comportar un risc evident en l'inici de l'acció, ha estat força bona davant d'equips que han volgut pressionar la sortida de l'Espanyol. Porter bastant àgil sota pals i en espais reduïts, tot i la seva edat, i força solvent en el joc aeri gràcies a la seva alçada (1,96 cm). Les faltes exteriors i les segones accions han estat el gran 'però' de Diego López durant la temporada. Quan la jugada ha implicat una acció continuada (refús del porter + segona jugada pel rival, per exemple) se li han vist les costures.

Roberto (33): no ha estat un any fàcil pel porter madrileny, que només ha tingut protagonisme a la Copa del Rei (570 minuts). Situació 'poc coneguda' per ell, ja que gairebé sempre ha estat titular en tots els equips on ha jugat. I encara que pugui sonar contraproduent, segurament ha estat el millor any de Roberto amb l'Espanyol. La de segon porter és una posició sempre complicada, tenint en compte que no tens continuïtat i que quan has de participar gairebé sempre ho has de fer acompanyat de la segona unitat de l'equip. Tot això implica encara més dificultat. A excepció de l'errada que va cometre a Cadis, per una mala decisió amb els peus (un dels seus punts febles), davant el Villarreal i el Betis va estar força correcte. 9 gols encaixats en 6 parits ha estat el seu balanç durant la temporada. Un porter de nivell i experiència que amb continuïtat podria ser titular en molts equips de la Lliga. La seva elevada fitxa sempre ha estat un problema per l'Espanyol.

Agraïments a Marc Palau per aportar el seu granet de sorra en l'anàlisi de la porteria de l'Espanyol durant la temporada 18/19.

Joan Camí

@JoanCami     


 18/05/2020 El regreso a Europa
 23/04/2020 Matías Vargas: la paciencia es fundamental
 15/04/2020 Javi Puado en Zaragoza, un match en toda regla
 10/04/2020 El caso de Ferran Jutglà
 05/04/2020 Nico Melamed, un medio centro ofensivo de futuro
 24/03/2020 El canvi
 02/03/2020 Córrer molt i córrer bé
 28/02/2020 Calero és recuperable
 20/02/2020 Analizando al Wolverhampton
 23/01/2020 Analizando a Embarba, nuevo extremo del Espanyol
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 11