AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

El moment és ara

El partit

Esclat de joia, passió desbordada. El guió escrit pels somiadors mes agosarats s'havia acomplert. El Déu del futbol ens havia picat l'ullet des de Sevilla, tot i que la majoria encara no sabia que havia anat d'un pèl. Canonada al travesser de l'Íñigo Martínez, contracop i gol del Sevilla, darrer segell del passaport perico per Europa. L'estadi, que vivia el seu partit més màgic molts anys després, simplement va explotar com no es recorda regalant-nos moments que duraran anys. Es tancava el cercle i l'estadi, a la fi, era l'escenari pel qual va ser creat. Alguns temien viure la cara inversa del gol de Coro, i en el fons, així va ser però no en la versió tràgica que sempre esperem els pericos més adobats en la derrota. L'Espanyol tornava a haver d'esperar fins al darrer sospir, però aquest cop no per salvar-se del descens, sinó de la mediocritat.

L'equip

La temporada ens reconcilia amb una plantilla sobre la que pesaven acusacions s'han demostrat injustes, ja que eren pecats aliens, d'altres temporades. Manca d'ambició i d'actitud. Abaixar els braços abans de temps. Quan el grup entonava la canço d'arribar "el més amunt possible" simplement no ens ho crèiem. El ‘darderisme' sant i senya de l'inici de lliga semblava una caricatura al febrer. Però no. L'equip ha perdut molts punts per errades, per manca d'ofici, per passerells. Però mai ha deixat de creure i ens ha donat una lliçó als descreguts. L'alegria de Borja -cal pensar-ho molts cops abans de vendre aquest animal futbolístic de cor immens- l'espurna màgica de Melendo, el mestratge que endevinem en Roca, la rapidesa voraç de Pedrosa, la insolent classe d'Hermoso, la sorprenent solidesa de Naldo, junt amb el que han aportat tots els altres, veterans denostats com Víctor o Granero. Fitxatges discutits com Rosales, home de gols clau. Sí, el ‘darderisme' existia. I el propi Sergi Darder ho va demostrar dissabte negant-se a sortir de la gespa entre llàgrimes, malgrat no podia ni córrer, donant exemple d'implicació absoluta. Mai més podrem dubtar d'aquest equip.

El mister

Gràcies Rubi. Ho dic aquí, ho he dit a les xarxes socials i ho vaig dir a la nostra transmissió de SER Catalunya tot seguit vaig recuperar l'alè de cridar el gol sevillista. Una i mil cops gràcies. Per Europa i per l'alegria de tantes generacions periques. Gràcies, per un dia històric i per arribar més lluny que ningú en 12 anys. Però hi ha qui m'ha dit si penso demanar... perdó! Absurd. En la meva trajectòria sempre he creat mitjans on la meva opinió era només una més, confrontada a aquells que als comentaris em porten la contrària. I a més seria molt hipòcrita ja que segueixo pensant exactament igual que al gener: un entrenador que fa 3 punts de 30 ha de ser cessat es digui Rubi, Pochettino o Klopp. Mai ha estat res personal contra ell ja que és evident que Rubi és un home honest i treballador que es mereix tots els èxits, ho he escrit també. Però aquests son els estàndards que apliquen en un equip de futbol de primera divisió i que de fet, tothom aplica arreu. El que no es pot negar és que la seva continuïtat ha estat un encert vist el resultat final. No em sap greu rectificar, tal com ell va rectificar també alguns dels seus postulats tàctics. Espero que li donin el que reclama i poder seguir donant-li les gràcies molts anys més.

El moment

Aquest premi europeu comporta alhora una oportunitat i un deure. El club ha d'adonar-se de que cal invertir no tant sols per créixer, sinó per obligació, donat que la plantilla és molt justa per tres competicions. A l'àrea de màrqueting li van fer dissabte el millor espot de campanya amb l'invasió de camp. Tot anunci hauria d'acabar amb aquesta imatge de bogeria i passió sobre la gespa. Ara, tota aquesta emoció és un cabdal que cal enfocar i amortitzar. La campanya d'abonats no és tot l'agressiva que alguns voldríem, però racionalitza i ordena el desgavell de l'any passat. Per tot aquell que viu els nostres colors no hi ha excusa per no sumar-se a un torrent d'il•lusió que esperem que també arrossegui Chen i el convenci de posar el que cal per donar el salt endavant que necessitem. El moment és ara.

Francesc Via 

@francescviapol         


 06/12/2019 Asumiendo responsabilidades
 02/12/2019 La tarde en que nos fuimos a la mierda
 25/11/2019 Sumar
 11/11/2019 La (semi)final
 04/11/2019 Recetas para salir del pozo
 31/10/2019 Fitxatges i caràcter
 07/10/2019 Així està la cosa
 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 16/09/2019 Discursos
 09/09/2019 Una plantilla digna
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 66