AVUI A POL

Paintball per Joan Camí

Endollats i camaleònics

El meu company Óscar Julià explicava aquesta setmana en un article els fantàstics registres de l'Espanyol des de la seva última derrota a la Lliga (el derbi de Barcelona al Camp Nou). Doncs bé, partint d'aquesta idea, m'he proposat analitzar i relacionar els números de l'equip amb el joc i les individualitats que s'han mostrat en aquests partits, per entendre els canvis que ha plantejat Rubi i el cos tècnic i que han permès, per fi, arribar a l'última jornada amb opcions d'entrar a Europa. Només dues derrotes en els últims 16 partits i una segona volta que ha servit per polir i millorar el pla inicial i també per potenciar altres registres. I això, tenint en compte els alts i baixos del curs, és una gran notícia.

La principal conclusió que podem extreure és que l'Espanyol és un equip camaleònic. Un conjunt versàtil que no renuncia a cap dels reptes que li planteja el joc i la competició. Des de plans de partit on ha volgut ser més protagonista a d'altres més reactius. Vol la pilota, la cuida, però no sempre des del mateix lloc ni de la mateixa manera. El conjunt blanc-i-blau té una mitjana de possessió del 49'8%, el 8è equip que més en té de la categoria. En els darrers 8 partits ha calcat pràcticament aquests números amb un 49'6% de mitjana. Una dada prou significativa que demostra que, primer, la valentia i l'atreviment no tenen per què associar-se amb tenir més o menys la pilota, i segon, en relació al que s'explica una mica més a dalt, el més important és saber què has de fer amb ella en cada situació de joc. Segurament, l'Espanyol és un equip que s'expressa millor quan els seus atacants tenen espais per córrer i no pas gestionant atacs organitzats, per més bon peu que puguin tenir els migcampistes. Rubi reuneix una plantilla amb un marge de millora important però que, avui dia, pot alternar verticalitat i velocitat amb continuïtat i pausa.

Cap canvi és possible sense endinsar-se en el terreny de la incertesa. I no passa res per canviar, per provar noves coses i moure's en altres escenaris. Rubi ha apostat per un doble pivot clau (Roca-Granero/Víctor) que li ha canviat la cara a l'equip. Però no ha sigut l'únic. El 1-4-4-2 pel qual està apostant el tècnic de Vilassar està carregat de matisos i no tots venen pel canvi d'estructura.

- Naldo i Hermoso s'han mostrat com una parella de centrals cada cop més competitiva. Defensivament comparteixen moltes més coses de les que ens pensàvem des d'un principi: forts i contundents en les disputes, bon joc aeri, fricció amb els davanters i bona anticipació. El madrileny és més ràpid, millor corrector i té més bon peu que el brasiler, tot i que darrerament estem observant un Naldo més atrevit amb pilota, tot i les seves limitacions. A l'hora de defensar l'àrea pròpia tots dos estan oferint un nivell molt alt.

- Laterals llargs. Per condicions, Rosales i Pedrosa poden exercir aquest rol de córrer amunt i avall durant tot el partit, però sí que és veritat que encara no ho hem vist amb regularitat. El jove lateral és especialista a l'hora d'aparèixer per sorpresa i amb metres per explotar la seva velocitat i perd potencial quan rep la pilota en estàtic. El veneçolà, en canvi, mostra més facilitats per associar-se.

- El doble pivot. Moviment clau per millorar la transició defensiva (l'equip està més protegit quan perd la pilota) i per potenciar la millor versió de Marc Roca, que se sent més alliberat. Víctor Sánchez per guanyar múscul i cames per a la pressió en partits on l'Espanyol no pot ser tant protagonista i Granero per oferir molta continuïtat al joc i ordenar les peces al voltant de la pilota quan sí que pot.

- Els falsos interiors. Sergi Darder i Melendo, dos futbolistes que se senten importants quan el joc els porta a participar per dins, però que darrerament els estem veient molt per fora en fase defensiva. Si l'equip té la pilota tots dos se'n van cap al centre, a l'esquena dels migcampistes rivals i formant un quadrat amb el doble pivot. Darder més a prop de la base i Melendo al darrere dels davanters. La llibertat de moviments també provoca que l'equip els activi a diferents alçades del carril central.

- Una davantera complementària. El treball de fixació de Borja Iglesias amb la desmarcada de ruptura de Wu Lei. Un ve a rebre i l'altre pica a l'espai. Un genera forats i l'altre els aprofita. Necessiten més i millor coordinació, però la millora en aquest sentit ha estat considerable.

El partit de dissabte és una final il·lusionant. Per Rubi i el cos tècnic, que han millorat molt a l'equip. Pels jugadors, molts de la pedrera, que podrien debutar a Europa. Per l'aficionat, que fa 12 anys que espera. I pel club, que ho necessita més d'hora que tard.

Joan Camí

@JoanCami       


 30/04/2019 El got mig ple
 17/04/2019 La evolución de Marc Roca
 27/12/2018 Pel camí més llarg
 19/12/2018 El perquè de les 5 derrotes
 10/12/2018 Canvi de discurs en el derbi
 07/12/2018 Rubi contra el Barça: el plan
 06/12/2018 Victòria moral
 03/12/2018 Punt i a part al Coliseum
 30/11/2018 Factor Melendo
 27/11/2018 Stuani i Bounou a les àrees
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7