AVUI A POL

Sarriá 82 per Néstor Rives

Lluita, entrega i coratge

No vull començar a parlar del partit de dissabte sense abans citar algunes de les frases que s'han dit de nosaltres en aquests últims anys.

'Un partido de rivalidad metropolitana'. Joan Laporta

'Tener un yerno del Espanyol sería una verguenza'. 'Xavier Trias

'Son tan minoría que no llenan ni su propio campo'. Gerard Piqué

'El Espanyol está desarraigado de Barcelona'. Gerard Piqué

No volem tornar a veure un partit plàcid com el de l'anada, on es van passejar, on van fer el que van voler, on no es va competir i on només va faltar que els poséssim una catifa vermella. Aquell partit va ser un cop molt dur tant per l'equip com per l'afició i, és per això que l'únic que demano de cara al partit de dissabte és que honrin i defensin aquesta samarreta, aquest escut i aquests colors des del primer minut de partit fins que l'àrbitre xiuli el final. No demano una victòria, ni tan sols un empat, ja que tots sabem el complicat que és aconseguir-ho, però sí que vull veure que tots els jugadors que surtin a jugar el dissabte sàpiguen perfectament el que s'estan jugant i el que significa representar i defensar a un equip centenari com l'Espanyol a la ciutat de Barcelona. Lluita, entrega i coratge són les tres paraules que han de tenir gravades entre cella i cella cada un dels jugadors de l'Espanyol de cara a tots els partits, però en especial en el derbi. No donar una sola pilota per perduda, lluitar-les totes i cada una d'elles, posar fort la cama i fer-se respectar. Només així aconseguirem poder plantar cara i intentar tenir alguna opció per petita que aquesta sigui. No hi serà Sergi Darder per sanció ni David López per lesió, dos jugadors de la casa que saben perfectament que és, que significa i que representa jugar un partit d'aquestes característiques, però estic totalment convençut o, així ho vull pensar, que els onze que surtin a jugar olorin sang blaugrana en tot moment.

És cert que hem de saber gestionar molt bé les emocions i els sentiments, ja que tres dies després tornem a tenir partit de Lliga. Amb això vull dir que hem de ser prou intel·ligents perquè passi el que passi al derbi, ens afecti el mínim possible i que intentem tindre el mínim de danys col·laterals per poder afrontar els següents dos partits. Getafe i Girona. I és que un cop finalitzada aquesta setmana de tres partits, veurem quines són les aspiracions reals d'aquest equip d'aquí a final de temporada.

Fa molts anys que existim, fa molts anys que molestem, fa molts anys que no ens volen ni veure, fa molts anys que ens volen a Segona Divisió, però senyors, aquí seguim, i per molt que els hi pesi, aquí seguirem. Seguirem resistint i seguirem lluitant. Contra vent i marea, contra els mitjans de comunicació i, contra tota aquella gent que s'aprofita per dir o per publicar coses en contra del nostre club. I és que la identitat de l'Espanyolisme s'ha construït sempre des de la minoria, amb derrotes molt dures, de fet, som l'únic equip que supera les mil derrotes a Primera Divisió, però aquí seguim, amb una necessitat constant de resistir, amb fe, orgull i passió sota el lema 'La força d'un sentiment' o 'meravellosa minoria' i creieu-me que aquesta fe, ara per ara és indestructible.

Per acabar vull citar unes paraules del llibre 'Una cuestión de fe' de Enric González i la frase per excel·lència del nostre excapità Luis García

'Un periquito és algú que podria haver-se deixat portar pel corrent dominant, però ha decidit però afrontar un destí incert i abundant en disgustos. Un periquito és algú que opta per pertànyer a la minoria, amb tot el que això comporta'.

'Lo mejor de Barcelona es ser del Espanyol'.

Néstor Rives

@NestorRives7     


 03/05/2019 Orgull blanc-i-blau
 05/04/2019 ¿Hasta cuándo?
 14/03/2019 Óscar Melendo, el noi de Sant Adrià
 05/03/2019 Objectiu: Europa?
 28/02/2019 Cap a on anem?
1