AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Caure del cavall

Li va passar a Sant Pau fa molts segles i afirmen les sagrades escriptures que es va fotre una bona clatellada, que li va servir per veure la llum. Ahir li va passar a molta gent i imagino que el dolor va ser similar, perquè assumir la veritat és sempre desagradable i sovint preferim autoenganyar-nos. Però com va dir el mestre Joan Manuel, "nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio".

I en realitat, malgrat molts els va colpejar ahir la certesa que la temporada, efectivament, s'havia acabat, tampoc és del tot cert. La temporada va acabar fa ja molts partits, quan vam tenir sobrades proves que tot s'anava per l'aigüera i ningú al club va reaccionar, sinó que es van negar les evidències i es va actuar contra tota lògica. Des del club, des de la direcció esportiva, no es va voler fer la feina. Part de la premsa va abdicar del seu paper fiscalitzador i va començar a fabricar tota mena d'ungüents, apòsits i tirites. I sorprenentment, part de la pròpia afició es va negar també a exigir un cop de timó i va començar a justificar-ho tot abrigats a mitges en un miratge del passat que es magnificava en detriment d'un present cada cop més palpable que indicava a les clares que s'estava bescanviant un any més, un cop més, el ticket de l'ambició pel de la mediocritat.

Si mai l'Espanyol vol emular als grans equips, indiscutiblement haurà algun dia de començar a actuar com ells. És impossible fer-ho d'una altra manera. Anem com sempre a les dades, que per sobre de la meva opinió i de la seva, sempre ens atorguen llum. 6 dels 9 equips que l'Espanyol té pel davant a la primera divisió a nivell de pressupost, no han vist complerts els seus objectius aquesta temporada i en conseqüència han canviat d'entrenador. També ho ha fet algun altre equip que té més o menys els mateixos diners que nosaltres. I compte, que no es tracta tant de si els ha funcionat o no, es tracta de reaccionar. Reaccionar. Es tracta del missatge que envies cap en dins de l'entitat i cap en fora: compte, aquí no val tot. Aquí no val tot. Algun dia descobrirem que no és qüestió de diners, sinó d'actitud.

Els exemples són tan calents que cremen. Després de l'eliminació europea, el Sevilla que ahir ens va guanyar, va substituir a Machín a l'avió de tornada. I no només a Machín sinó a qui el va posar, Caparrós, que entrenarà al Sevilla 10 partits més gairebé com a penitència que com a premi i deixarà més tard el seu lloc de director esportiu a Monchi. Perquè el Sevilla vol ser un gran i pensa com un gran. I un gran actua d'aquesta manera. I els jugadors saben a què atenir-se. I els aficionats així ho esperen. I la premsa que segueix a l'equip així ho interpreta i ho explica, i no actua amb col·laboracionisme sinó amb exigència. Perquè cap gran projecte global ni cap gran esportista en l'àmbit individual han arribat enlloc posant-se excuses, sinó amb exigència. És així de simple. Exigència.

Si són dels que van caure ahir del cavall, no oblidin fàcilment el mal que tenen allà on l'esquena perd el seu bon nom. És com una brúixola que ens marca el camí correcte. I efectivament: no anem bé.

Francesc Via 

@francescviapol    


 07/10/2019 Així està la cosa
 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 16/09/2019 Discursos
 09/09/2019 Una plantilla digna
 02/09/2019 Confiança
 26/08/2019 Ucrania o muerte
 19/08/2019 Esto acaba de empezar
 29/07/2019 Radiografía a medio verano
 09/07/2019 Estrategia Europa League
 01/07/2019 Un estiu decisiu
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 65