AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

I després què?

Ja fa jornades que vaig dir que l'equip estava salvat i que, en conseqüència, Rubi acabaria la temporada. Vaig dir també -tot i que molta gent no ho va entendre- que desistia de carregar contra l'entrenador, em convencin o no els seus mètodes, perquè em semblava totalment sobrer i a més, no volia ni crear més trinxeres ni posar dels nervis a la guàrdia pretoriana del mister, que fa temps que ho justifica tot en virtut d'aquells-primers-partits-on-vam-jugar-tan-bé. Una lletania contra la que no es pot lluitar ni amb l'evidència de partits com el de divendres passat, amb un plantejament que hagués firmat el mateix Javier Aguirre. Amb la diferència que Aguirre, probablement, l'hauria guanyat.

Queden 11 jornades que decidiran com queda finalment el campionat. Honestament, i tant de bo m'equivoqui, no espero gran cosa. La meva projecció no va més enllà dels 46-48 punts. No veig a l'equip amb l'estat d'ànim ni ambició per sumar-ne gaires més. Portem sis partits sense perdre, i hem sumat 10 punts, però la dosi de fortuna ha estat proporcional al patiment rebut. 50 centres, 50, va rebre l'equip a San Mamés sense que fóssim capaços d'alterar el guió de partit des del minut 9. Podria no haver entrat cap, podrien haver entrat dos. Els canvis van tornar a empitjorar l'equip i la sensació de caminar de puntetes sobre el filferro es va tornar a repetir. Però si és cert que tots vam acabar amb la sensació d'haver perdut dos punts, també ho és que la immensa majoria no esperava el punt a priori. Estem ben adoctrinats. Així és com hem aprés, punt a punt, a còpia d'anys, a posar-nos excuses per justificar els nostres fracassos.

I al capdavall, queden dos mesos perquè tot això s'acabi, l'Espanyol haurà sumat una temporada més de mediocritat, una de tantes per arxivar. Rubi, per contra, sí que haurà aconseguit una fita personal: haurà acabat la seva temporada a primera divisió contra tot pronòstic, ja que a la majoria de clubs del mon professional, hauria estat cessat. La pregunta que caldrà fer llavors, i que jo ja anticipo, doncs és la meva veritable preocupació és: i després què? Donarem per bona la temporada? L'embolcallarem com sempre amb tota mena d'excuses sobre pressupostos i límits salarials mentre observem que enguany, com tots els anys, alguns equips amb molts menys diners fan molt més que nosaltres? Seguirem vivint del record d' d'aquells-primers-partits-on-vam-jugar-tan-bé? Ens encigalarem pensant en que aquest any si, farem neteja, farem fitxatges, reestructurarem els salaris de la plantilla, vendrem a qui cal vendre, i acabarem fent com sempre que tot ja ens està bé? Mentre nosaltres seguim la nostra particular travessa al desert fent créixer "el projecte", altres clubs amb molt menys pressupost potser van aquest mateix any a Europa.

Tinc sobretot molta curiositat per l'anàlisi que farà el propi entrenador doncs recordo unes declaracions seves dient que no era aquí per fer una temporada més. Paradigmàtic.

Francesc Via 

@francescviapol   


 18/03/2019 Caure del cavall
 23/02/2019 Sin dirección
 18/02/2019 Cerocerismos
 11/02/2019 Rubi
 04/02/2019 Rayo, decisió final
 28/01/2019 No se quieren enterar
 22/01/2019 Disjuntiva clara
 15/01/2019 Bipolaritat i decepció
 07/01/2019 El gener que ens ve
 17/12/2018 Solucions
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 63