AVUI A POL

El convidat per Oriol Pagès

Mestre Puyaltó

Impossible explicar el que els espanyolistes de cor sentim en aquests terribles moments. Ens ha deixat en Jordi Puyaltó. Amb el recentment desaparegut Joan Segura Palomares, les dues persones que podien parlar amb més autoritat, sobre coses relacionades amb la història del RCD Espanyol. 

Història i RCD Espanyol formen un binomi ben curiós. Quasi tràgic. No hi cap mena de proporcionalitat entre la trajectòria més que centenària del club i la producció, bibliogràfica i de tota mena, que es pot trobar a disposició de l'afeccionat.

En aquests moments difícils em ve a la memòria el llibre que, juntament amb Jose Antonio Pastor, va escriure sobre una figura cabdal de l'espanyolisme com Ricardo Saprissa. D'obres de qualitat, com aquesta, en necessitem moltes més.

Per que la història no s'escriu només a partir de les copes i trofeus. També són els fets. Les persones. I en el compromís de transmetre-ho rigorosament a les futures generacions, ens hi juguem bona part de la nostra existència. D'això, en Jordi en sabia un munt.

La seva mort sobtada, ens entristeix profundament i des de la vessant històrica del club ens deixa un buit molt difícil d'omplir. El seu somni, i parlo amb coneixement de causa, hagués estat un Museu RCDE amb tots els ets i uts. No sé si serà possible en un futur, però amb la seva desaparició la bandera de la recerca històrica no caurà a terra. Els qui som apassionats d'aquesta matèria la seguirem portant ben alçada i amb la intenció d'honorar-la com es mereix.

Pots estar-ne segur Jordi.

Oriol Pagès