AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Mantenir-se és innegociable.

Hi ha una cosa que és innegociable: mantenir-se a Primera.

I ara mateix, un cop acabada la primera volta i amb una dinàmica clara de caiguda lliure (tres punts dels últims vint-i-quatre) i amb un equip que ha donat mostres evidents de fluixera, no sembla un objectiu fàcil.

No estic dient que, ara, vegi perillar la permanència, però alerto que cal reaccionar d'alguna manera perquè deixem d'acostar-nos lentament a la zona perillosa de la classificació. Aquesta temporada tot apunta que mantenir-se a Primera estarà car i sempre hi ha un equip despistat que es fica al pou i no sap reaccionar.

La directiva ha de decidir si vol actuar. I només pot fer-ho de dues maneres possibles: millorant la plantilla o canviant l'entrenador.

Per millorar la plantilla només té dues setmanes de marge, abans que es tanqui el mercat d'hivern. Si deixa passar gener sense fer res, només podrà actuar sobre l'entrenador. La direcció del club pot decidir seguir deixant el vestidor a la deriva, abandonat a la seva sort, o pot actuar. Si no actua abans que acabi el mes de gener només quedarà una reacció possible, el fusible més fàcil: Rubi.

Personalment, si em garanteixen la permanència, prefereixo un entrenador de la casa que intenti jugar a alguna cosa atractiva (Rubi) abans que un entrenador que jugui a defensar-se. Perquè, posats a classificar-nos en terra de ningú i sumar quaranta-i-tants punts (com gairebé totes les temporades), com a mínim veurem partits més entretinguts i farem progressar els jugadors. Però com que el futbol, per sort, no és una ciència exacta, no sabem quan podrem considerar que tenim assegurat allò que diem innegociable. Aquesta decisió l'ha de mesurar la direcció del club. I actuar en conseqüència.

Després de la derrota d'Anoeta el més normal és assenyalar el vestidor, tant als jugadors com a l'entrenador, però ara venen un parell de setmanes en les que cal apretar més amunt, de direcció esportiva a presidència, passant per la direcció general. Els dels despatxos no poden seguir amagats rere un vestidor que ha deixat clares mostres de deficiència. Si no actuen en aquest mercat d'hivern reforçant la plantilla, el missatge que donaran és que s'ho juguen tot a una carta: l'entrenador.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog   


 13/05/2019 Els últims 8 partits
 08/04/2019 De víctimes i culpables
 21/03/2019 Incrementar els ingressos
 21/02/2019 De bons i dolents
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 30/12/2018 El procés inexistent
 23/12/2018 L'Espanyol d'Schrödinger
 09/12/2018 Un altre derbi ridícul
 14/11/2018 L'Espanyol a la Lliga dels ingressos
 08/11/2018 L'última nit d'il·lusions
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 27