AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

L'Espanyol d'Schrödinger

L'Espanyol va jugar al Wanda Metropolitano el que probablement ha estat el millor partit com a visitant de la temporada. Derrota per un gol de penal i amb un resultat manifestament injust.

Però, paradoxalment, la derrota al camp dels colchoneros va ser la sisena consecutiva, el que implica no haver sumat cap dels últims divuit punts i ens situa en una preocupant catorzena o quinzena posició a dues jornades de l'equador del campionat.

Una paradoxa perquè no sabem si demanar el cap de l'entrenador o seguir confiant en el míster que tant ens va fer somiar no fa tantes setmanes. Personalment vull seguir confiant en Rubi i els jugadors perquè ens han demostrat que poden jugar bé i guanyar partits. I perquè qualsevol recanvi seria un experiment que no sabem com funcionaria.

Però això és futbol i perdre sis partits seguits significa entrar a la història (negativa) del club. És normal que hi hagi gent nerviosa i demanant reaccions, no entenc que a la xarxa hi hagi qui critica els que demanen que facin fora Rubi. Tan respectable és voler-lo fora tot esperant un revulsiu com agafar-s'hi com un clau roent perquè ens havia fet creure'ns més del que som. Ni érem tan bons ni som tan dolents, però els resultats manen.

El que no trobo coherent és que Rubi fos el responsable de que guanyéssim partits i ara no se li atribuexi el mateix nivell de responsabilitat quan l'equip ha donat mostres d'anar a la deriva en la majoria dels últims sis partits que han acabat en derrota.

No crec que haguem merescut perdre tots aquests sis partits (a Sevilla i al Wanda mereixíem, com a mínim, un empat) ni que abans haguéssim merescut guanyar tots els que vàrem guanyar.

Per sort, o per desgràcia, arriben un parell de setmanes sense Lliga. Personalment jo optaré per menjar-me els turrons sense massa cabòries (Rubi també se'ls menjarà) i esperar que el quatre de gener guanyem el Leganés. Pel bé de tots.

Clar que, si perdem, els zero punts de vint-i-un potser fan reaccionar el club i arriba algun fitxatge tant necessari. Una altra paradoxa, perquè si guanyem ens abraçarem, ens creuem que tot està solucionat i als depatxos de Cornellà respiraran tranquils perquè ni caldrà treballar ni caldrà rascar-se la butxaca.

Voleu dir que, pensant en el llarg termini, ens convé una victòria contra el Leganés? Però si perdem, voleu dir que aguantarem sense demanar el cap de Rubi?

Vaig a menjar-me els turrons, aquest Nadal en tinc uns de la marca Schrödinger que em va recomanar un amic psiquiatra.

Bon Nadal i, com sempre, visca l'Espanyol!

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog   


 21/02/2019 De bons i dolents
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 15/01/2019 Mantenir-se és innegociable.
 30/12/2018 El procés inexistent
 09/12/2018 Un altre derbi ridícul
 14/11/2018 L'Espanyol a la Lliga dels ingressos
 08/11/2018 L'última nit d'il·lusions
 17/10/2018 Rectificar i aprofitar l'onada
 20/09/2018 Somiar és gratis
 04/09/2018 Es busca inversor
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 27