AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Un altre derbi ridícul

Fa massa temps que els derbis entre l'Espanyol i el Barça s'han convertit en un ritual entre els pericos convençuts (cada cop menys) que ens obliguem a anar a l'estadi per si algun any guanyem i justament aquell dia no hi hem anat.

Com a mínim passa des de fa deu temporades, que són les que portem a Cornellà. Potser podríem exceptuar el primer derbi, per allò de la novetat. Però els altres derbis han estat una mena de penitència decadent amb bones prèvies (això encara no ens ho poden robar) que, com la carrossa que es converteix en carbassa, esdevenen un passeig militar culer sobre la gespa.

El derbi d'aquest dissabte va ser dels més ridículs que recordo. Quan el Barça va fer la sacada inicial i Borja Iglesias es va posar a defensar a camp propi, l'encanteri de la prèvia va desaparèixer fulminat. La grada ho va notar de seguida i es va desinflar. I els jugadors pericos, que es van fer petits des del primer minut, van permetre que els jugadors culers, que sí van sortir enxufats i conscients del que significa un derbi, encara es creixessin més. I ens varen passar pel damunt sense cap mena de contemplació, sense que cap jugador local insinués una trista espurna d'amor propi per tallar l'hemorràgia.

No recordo un ridícul més lamentable com el d'aquest dissabte, un ridícul que el Director General Roger Guasch ha contribuit a fer més profund amb una grada mig buida. La gran campanya de renovació d'abonaments de l'estiu, ahir va tornar a quedar en evidència, però Guasch deu estar satisfet perquè ens està convertint en aquell club simpàtic que somia. Un club simpàtic del que aquesta setmana la premsa catalana en parlarà bé perquè es va deixar humiliar a casa seva. Així és com ens imagina el nostre Director General: submissos i rendits. I molt simpàtics.

El club va fer un tuit dient que havia repartit trenta cinc mil banderetes de l'Espanyol. N'hi van sobrar més de quinze mil, perquè d'entre els vint-i-quatre mil espectadors n'hi havia massa que eren foranis i que venien a animar als que sí van plantejar el partit com un derbi, i no una comparsa.

En el terreny esportiu, Rubi va fer un plantejament estrany. Ni vam sortir a tancar-nos penjats de la porteria ni a fer el futbol que ha plantejat des de principi de temporada. I a la vida, això de quedar-se a mitges mai acaba de donar bon resultat. Ens van passar per sobre i no vàrem saber reaccionar.

Quatre derrotes consecutives són dures, però aquests jugadors i aquest entrenador ens han demostrat que saben i poden jugar bé i guanyar. Jo segueixo confiant en el darderisme.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog   


 21/02/2019 De bons i dolents
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 15/01/2019 Mantenir-se és innegociable.
 30/12/2018 El procés inexistent
 23/12/2018 L'Espanyol d'Schrödinger
 14/11/2018 L'Espanyol a la Lliga dels ingressos
 08/11/2018 L'última nit d'il·lusions
 17/10/2018 Rectificar i aprofitar l'onada
 20/09/2018 Somiar és gratis
 04/09/2018 Es busca inversor
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 27