AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Sempre és un derbi

Per descomptat, espero que aquest cap de setmana l'Espanyol guanyi al Girona perquè és el que pertoca. Per mantenir la ratxa d'imbatibilitat a casa i per no perdre pistonada a la lliga. Però per sobre de tot per preservar l'ordre natural de les coses, que es va alterar de manera abrupta l'any passat quan ens van guanyar a casa 0 a 1 i van quedar per sobre nostre a la lliga. Va ser, reconeguem-ho, una de les humiliacions més grans que hem patit a la història recent. Va ser, de facto, com un petit descens.

Ho sento molt, però com a entitat no li tinc cap mena de respecte al Girona, un club absolutament artificial. Un club titella i no pas del City, sinó del grapat de culers de la corda guardiolística que ara mateix mana a aquell club de Manchester que abans, en els temps de Jimmy Grimble, quan eren tan 'losers' com nosaltres, era el meu preferit. Ara no, ara tenen els calés per càstig i s'han empeltat de la fatxenderia que tant criticaven al United. Els seus tentacles s'estenen arreu i també han arribat al Girona, club que cal dir que esportivament ja fa temps que fa les coses molt bé. Una cosa no treu l'altre, que siguin un club impostor i una afició majoritàriament composta per penyes blaugrana gironines que els fa mandra agafar l'autocar; que els nens culers de Salt o Sant Julià de Ramis s'hagin comprat també la samarreta del Girona a més de la de Messi, en definitiva, que siguin un subproducte, un succedani, no els hi treu gens ni mica de mèrit esportiu. Ho van fer molt bé l'any passat, i per acabar-ho d'adobar, ho van fer amb un dels nostres, un tros de jugador al qual nosaltres vam menysprear: Stuani. Sempre al meu equip.

Però els hem de guanyar. Perquè el que va passar l'any passat va ser molt gros. L'intent indissimulat d'anorrear-nos una mica més a tots els nivells, començant per l'informatiu, relegant-nos a nosaltres i a la nostra història, esborrant el nostre estatus com el primer pas per esborrar-nos definitivament del mapa. Ens van fer la pinça: eren ells, tots ells, contra nosaltres, més sols i més rodejats que mai. Dirigits per un capità que no creia en el que estava fent i que havia d'haver estat cessat aquell mateix dia de la derrota a casa, quan la gent ho va demanar a crits, exigint el seu cap per netejar l'ofensa d'haver fet un ridícul històric i cedir terreny a la conspiració que perseguia, persegueix, fer-nos desaparèixer i que ha trobat en el Girona l'enèsim ressort per aconseguir-ho. Afortunadament, a la segona volta amb Gallego a la banqueta va arribar una victòria que va deixar a un bon grapat amb la masturbació a mitges i es va reconquerir un bon tros del camp de batalla: la de la vergonya.

Són ells contra nosaltres. Sempre són ells contra nosaltres. No importa com es diguin, on es jugui, ni la samarreta que vesteixin. I el que està en joc sempre és el mateix, la nostra existència. No tinguis cap dubte: sempre és un derbi.

Francesc Via 

@francescviapol    


 19/08/2019 Esto acaba de empezar
 29/07/2019 Radiografía a medio verano
 09/07/2019 Estrategia Europa League
 01/07/2019 Un estiu decisiu
 11/06/2019 El plan Chen
 07/06/2019 Fisking Rubi
 03/06/2019 Gallego i la meritocràcia
 29/05/2019 Projectes
 20/05/2019 El moment és ara
 14/05/2019 El que volíem
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 65