AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Motivar-se en positiu

Després de la exhibició davant el Villarreal, guanyar a Huesca i  Valladolid ja és al cap de tots els pericos. El repte de les dues victòries consecutives fora de casa és majúscul, i de fet, l'Espanyol  l'ha aconseguit poques vegades en la seva llarga història, el darrer cop  a la 11-12 davant Rayo i Racing. Normalment, quan ho hem fet ha estat  per escapar de posicions complicades més que per lluitar pels premis. I és que el triomf veritable, més enllà dels sis punts que ens permetrien seguir encastats al capdamunt de la classificació, seria aprendre a  motivar-se en positiu. Això si que s'ha aconseguit en comptadíssimes  ocasions. I aquesta ha de ser una d'elles.

L'estat actual del grup és força bo. Rubi els té endollats a tots i la  plantilla esta responent a la perfecció, molt per sobre de les  expectatives. Però enmig de totes les felicitacions que els pericos  rebem aquests dies per ser -compte que això és gros- protagonistes de la  competició, hi sura una certa incredulitat general -i també entre la  pericada -que pronostica que l'embranzida dels de Rubi s'acabarà més  d'hora que tard. O bé serà la benzina física, o bé seran les lesions d'homes clau a una plantilla massa curta, el mal d'alçada o qualsevol dels problemes habituals dels equips petits vinguts a més, acabaran per abaixar-nos del núvol. Es possible que això passi, perquè tota bona trajectòria precisa també d'una dosi de bona fortuna, però servidor només gosaria demanar al nostre mister, artífex del canvi espectacular  d'aquesta plantilla, que si hem de caure, que no sigui per manca  d'ambició. Que no sigui perquè ja ens està bé, perquè ja hem fet prou, ni perquè se'ns acabi la motivació per ser a dalt de tot. Que ens  tombin, que ens baixin del núvol, però que no entreguem l'espasa ni abaixem els braços per desídia, com tants i tants cops ha passat. I que no ho justifiquem. Que no posem draps calents a la derrota. Que ens rebel·li amb la mateixa intensitat que volem la victòria. Aquesta serà la  veritable conquesta, per sobre fins i tot d'una eventual classificació  europea. Perquè aquesta és la clau per seguir a dalt molts i molts anys.  L'ambició, tants cops reclamada, era això.

Però l'ambició no està renyida amb la humilitat. No som tan superiors a  Huesca i Valladolid. Cal respectar la trajectòria d'aquests dos equips i  l'ambient que ens trobarem als dos estadis. Però cal sortir a guanyar inexcusablement als dos camps. És perfectament factible que aquest  Espanyol que està sorprenent a propis i estranys, aconsegueixi els tres  punts a l'Alcoraz i uns altres tres a Zorrilla. En la mesura que ens ho  posem com a obligació, més a prop serem d'aconseguir-ho. I compte perquè  després ve un Athletic que ha de caure si o si a Cornellà. No és el  conte de la lletera, són les ganes de seguir somiant darrera un equip que de moment només sap mirar cap a la porteria rival i al que hem d'alentar perquè no perdi mai aquesta troballa: les ganes de guanyar.

Francesc Via 

@francescviapol    


 12/11/2018 Equip petit, gran equip
 29/10/2018 Evolucions positives
 22/10/2018 Asaltar los cielos
 08/10/2018 El partit de la dècada
 26/09/2018 Aprofitar l'onada
 17/09/2018 Si tenim il·lusió
 04/09/2018 Passant revista
 27/08/2018 Ens ho creiem?
 20/08/2018 Fitxem?
 10/08/2018 Tu t'estimes l'Espanyol?
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 62