AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Ens ho creiem?

Ens ho creiem? És complicat escriure encara sota els efectes del que es va viure ahir a l'estadi i no abandonar-se a l'eufòria desmesurada, però és igualment perillós caure en la temptació d'afegir aigua al vi, en virtut d'una prudència falsaria que és pròpia d'eunucs. El que toca al futbol el dia següent d'una gran victòria és gaudir-la i magnificar-la a l'extrem. Passar-se amb els elogis, tornar-se boig, sabent sempre que la glòria eterna és tan efímera que només dura fins dimecres o dijous, a tot estirar. Màxim el proper partit.

Coneixem les limitacions del nostre equip, però també sabem que al futbol, i molt més al futbol que en altres esports, quan un equip s'ho creu, les pot vèncer. I sabem també que en aquest esport molta part és mental, que la confiança ho és tot i que des que va marxar Quique l'ambient ha canviat radicalment. Ja es va notar en la curta etapa Gallego i l'aire fresc s'ha incrementat amb l'arribada de Rubi, que ha revelat que l'equip tenia moltes ganes de divertir-se. Sabem que un futbolista que no està pressionat per fer el que no sap fer, sinó encoratjat a fer el que millor sap fer des de petit, és un altre totalment diferent. D'exemples ahir en podem trobar molts, però segurament hi ha un que mereix un subratllat diferent de la resta, perquè de vegades la maduresa no arriba gota a gota, sinó que és com una presa que esclata en tsunami irrefrenable deixant atònit a tothom que ho veu. La transformació de Marc Roca d'ahir va deixar a tothom bocabadat i avui el seu nom és trending topic a les xarxes, a les pantalles dels principals scoutings i al cervell masturbatori dels pericos. Una metamorfosi impressionant.

I ja hem vist aquesta pretemporada una altra metamorfosi com la de Darder, migcentre desubicat i ciclotímic l'any passat pel qual al maig vam pagar l'opció de compra a contracor, convertit enguany en capità general, brúixola i timó del vaixell perico i ideòleg de la revolució de l'optimisme. I l'optimisme és un virus tan contagiós com la depressió. Ahir va contagiar a molts altres jugadors, fins i tot alguns als que la graderia assenyala massa vegades i que ahir, pujats a l'onada de l'optimisme, van revelar la seva millor versió. No estem acostumats al fet que això passi. Tenim molta més experiència en mal rotllo, pors i malastrugança i poca en alegries i entusiasme. Massa tendència a començar les lligues buscant els tres pitjors que no pas pensar, com va dir Rubi a la prèvia, que podem ser líders de la lliga dels que som si fa no fa com nosaltres. Fa molt, massa temps que les nostres orelles no senten que l'Espanyol "és l'equip revelació del campionat". Només falta que tots plegats, jugadors, tècnics, directius i per descomptat el públic -que ahir va estar fantàstic gaudint i animant al seu equip- ens fem una única pregunta: ens ho creiem?

Francesc Via 

@francescviapol   


 17/12/2018 Solucions
 09/12/2018 Fofos
 29/11/2018 Guasch no te la culpa
 26/11/2018 Cinc apunts de dilluns
 20/11/2018 Sempre és un derbi
 12/11/2018 Equip petit, gran equip
 29/10/2018 Evolucions positives
 22/10/2018 Asaltar los cielos
 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 62