AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Tu t'estimes l'Espanyol?

No pretenc exercir la impostura de fingir-me equidistant a aquestes alçades. Els que em coneixen saben el que penso, els que no, si rasquen una mica ja es faran a la idea. Aviso que a la meva edat, les etiquetes que em pengen els altres em provoquen sudoracions profuses a l'entrecuix. Igualment, m'importa un rave el drap que tu pengis al balcó de casa teva. Si ets de l'Espanyol de veritat, tu i jo tenim alguna cosa en comú. Si és que de veritat t'estimes aquest club com jo l'estimo. O si de veritat te l'estimes.

I bé, és una qüestió d'amor, però també d'educació. De l'ús de la cosa pública i del sentiment compartit. És una qüestió de respecte. De com t'has de comportar especialment quan estem tots junts, en comunió. A l'estadi, als desplaçaments. Quan estem tots plegats. Si t'estimes l'Espanyol, no l'instrumentalitzis. No el perverteixis. No el deformis al teu gust. No li afegeixis res més a la nostra bandera, ja és preciosa tal com és: blanca i blava. No cal afegir res al nostre escut: és perfecte. No cal afegir cap símbol als nostres símbols. Si el que vols és vendre la teva pel·lícula d'èpica patriòtica, amb mi no hi comptis, i amb el meu club tampoc. Tan sols som un humil club de futbol que ja té prou problemes sense que tu el facis entrar dins la teva trinxera. No ens utilitzis. No ens rebreguis. No ens limitis. No juguis amb nosaltres al joc destructiu del "i tu més". Accepta que són milers, els que no pensen com tu i només comparteixen amb tu una cosa, una sola cosa bàsica i inexplicable: l'amor per un equip de futbol. Si t'importa més la teva individualitat que el que es pot aconseguir amb la suma de tots, estàs equivocat. I sento comunicar't-ho: tu no t'estimes l'Espanyol. Et penses que l'estimes però no. No l'estimes: l'utilitzes.

Estimar a algú, a alguna cosa, no és un xec en blanc. Al contrari: és una responsabilitat. Lluir els colors del club per mig mon no t'atorga cap dret, al contrari: és un deure. La imatge del club és la teva imatge. Pensa-hi. Quan et poses la samarreta de l'Espanyol, d'alguna manera, ni que sigui mínima, estàs representant al teu club. Si li exigeixes a un jugador que li tingui respecte a un escut centenari cada cop que el llueix al pit, perquè no et demanes a tu el mateix? Ets conscient que cada cop que la nostra samarreta, el nostre escut, la nostra bandera, participa en qualsevol acte deplorable ens implica en gran mesura a tots? Quan et poses la samarreta ets l'Espanyol. Pel cordó umbilical de l'empatia, allà hi som d'alguna manera tots. Els que pensen igual que tu i els que pensem diferent. Tu em parles d'honor? Honora la teva samarreta.

Tenim la fortuna que encara existeixin petits territoris on perviuen sentiments comuns que ens uneixen amb aquells amb els que tantes coses ens separen. Els preservarem o els continuarem contaminant amb les nostres misèries? Si t'estimes l'Espanyol, no ho faràs. El respectaràs i l'estimaràs amb els seus defectes i contradiccions. Si no l'estimes, tampoc m'importes ni entendràs res del que he escrit així que continua fent el gilipolles, xato.

Francesc Via 

@francescviapol        


 22/10/2018 Asaltar los cielos
 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
 26/09/2018 Aprofitar l'onada
 17/09/2018 Si tenim il·lusió
 04/09/2018 Passant revista
 27/08/2018 Ens ho creiem?
 20/08/2018 Fitxem?
 06/08/2018 Un club a les fosques
 29/07/2018 Gerard
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 61