AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Qui s'atreveix a dir 'Europa'?

L'Espanyol que es cuina a Olot no fa mala pinta, es despren de l'ambient un cert cofoisme que infundat o no, no va pas malament a aquestes alçades de pretemporada tenint en compte l'esperit de catastrofisme dels passats mesos. Però en el paisatge de les declaracions, l'ambició i els objectius, es manifesten de forma expressament continguda. I així és complicat pensar en què s'assoleixin coses veritablement engrescadores, que són sempre i per definició les que són fora del nostre abast. 

El discurs públic de jugadors i tècnics és ple de bones intencions. Ho farem el millor possible. Volem ser el més amunt possible. Intentarem. Intentarem. Intentarem. Ningú treu el peu fora de la nostra habitual i històrica zona de confort. Aquesta aversió als reptes és una constant a la trajectòria de l'Espanyol i per això som on som i som els que som. Ara sembla que hem acceptat un cop més el discurs de la temporada low cost, però acabem de fer el fitxatge més car de la nostra història. Seguim aixoplugats en la dialèctica de la prudència. Mentida. No som prudents, el que passa és que no som valents. Gens. 

Es pot entendre que jugadors, tècnics, directius i empleats d'aquest club, tinguin por d'assenyalar cotes altes, d'autoexigir-se, pensant que en la tranquil·litat es viu millor. Una altra mentida. Les institucions, les empreses, les entitats que creixen, ho fan des de la tensió. Des de la tranquil·litat no creix res. La tranquil·litat és la porta del relaxament. El contrari a la relaxació és la tensió, del braç, del muscle, del dit, del nervi, de la punta de la fletxa. Tot el que no és tensió es relaxació. Pensen que des de la tranquil·litat viuran millor, i s'equivoquen. El seu club no creixerà, els seus rols no creixeran, els seus sous no creixeran. Cap club important viu un sol dia de relaxació durant la temporada. Estem condemnats a la irrellevància.

Però si ells s'equivoquen pensant que així s'allunya la possibilitat d'un fracàs que sense adonar-se, estan ajudant un any més a quallar, entorn, premsa i afició no els hem de deixar fer-ho. Si no som exigents i els exigim, caurem una vegada més en l'autocomplaença. Ho hem escrit altres cops i ho tornarem a escriure. Aquesta entitat no és a Europa des de l'any 2007. Fa més de 12 que no ens hem classificat per competició europea. No podem seguir així més temps perquè afecta l'economia, a l'expansió social i esportiva. Tot el que no sigui lluitar per Europa, no serveix més que per aniquilar lentament a aquest club.

És impossible assolir un objectiu que no t'obsessiona, que no has verbalitzat en veu alta. Algú s'atrevirà a parlar d'Europa?

Francesc Via 

@francescviapol        


 20/05/2019 El moment és ara
 14/05/2019 El que volíem
 07/05/2019 Volver a creer
 30/04/2019 Perfils
 23/04/2019 Femení: despertar del somni
 15/04/2019 Horitzons de dubtes i certeses
 08/04/2019 Vius de la trampa
 01/04/2019 Quatre coses abans del Geta
 27/03/2019 La mediocridad no es una opción
 18/03/2019 Caure del cavall
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 64