AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Rousaud: crisi i oportunitat

Un vicepresident ha deixat el càrrec a dos dies que s'anunciés un escratxe davant la seva empresa, que havia vist ja com algunes enganxines ofensives adornaven la seva façana. Ens diuen que estava decidit, és la seva obligació. Nosaltres estem en el nostre dret posar-ho en dubte. Rousaud marxa com a vicepresident, però es queda com a proveïdor. Res a dir. Qui paga la molt generosa minuta als serveis jurídics és el senyor Chen, ell sabrà. Part del poble perico s'apunta una victòria pírrica: Rousaud, ja no és un representant institucional, però el club segueix sense connectar amb el soci. El problema de Rousaud no ha estat la seva filiació culer, molt light, d'altra banda. Com tampoc ho és la de Guasch. El problema és que no són futboleros i ni entenen, ni volen entendre, ni escoltar als que hi entenen, com funciona el context del futbol. Si haguessin estat culers, però futboleros, no s'hagueren jugat la pau social per un ridícul milió d'euros que d'altra banda tampoc aconseguiran.

Chen té al davant seu una gran oportunitat per tancar de cop la crisi institucional: incorporar un vicepresident que tingui arrels blanc i blaves. El que haurien de fer -i probablement no faran- és agafar a un perico que internament els pogués dir, sense temor a jugar-se el càrrec ni el sou, totes les coses que es fan malament, sense caure en el populisme, però sense obviar el seny ni el sentiment. La primera cosa que faria aquest vicepresident seria parlar amb Guasch i obligar-lo a rectificar la política d'abonaments, així com vetar qualsevol política que fos susceptible d'augmentar el creixent sentiment de desafecció. Si ho fessin bé, podríem ser davant d'un gran moviment per refer ponts amb l'afició que ara estan cremats, i fins i tot potser es podrien estalviar el sou que pensaven pagar-li al futur portaveu. Hi ha candidats. Els diria aquí, però no penso fer-li la feina a cap agència de les que darrerament giren a la nostra òrbita per comissionar.

Però fins i tot encertant, serà difícil escapar a la sensació de provisionalitat que ens envaeix. A expenses del que s'està decidint a hores d'ara a Shantou, el projecte Chen s'ha acabat. El que tenim ara és un club congelat esperant que el nostre propietari decideixi quan, com i per quant vol vendre el club. O millor dit, quan el seu soci, que és el govern xinès, -com el de totes les empreses xineses- l'obliga a fer-ho. Mentrestant, a sanejar el que es pugui, a aguantar el club a primera per cobrar el pastís televisiu, i qui dia passa any empeny i deute que neteja. Ara més que mai les poques esperances dels pericos passen pel que sigui capaç d'inventar la part esportiva. Esperem que Rubi i Perarnau conservin encara un pedaç d'il•lusió intacte quan tornin de la Xina.

Francesc Via 

@francescviapol          


 12/11/2018 Equip petit, gran equip
 29/10/2018 Evolucions positives
 22/10/2018 Asaltar los cielos
 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
 26/09/2018 Aprofitar l'onada
 17/09/2018 Si tenim il·lusió
 04/09/2018 Passant revista
 27/08/2018 Ens ho creiem?
 20/08/2018 Fitxem?
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 62