AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Un milió de raons

Guasch ens va dir ahir que volia treure un milió d'euros amb la campanya d'abonaments. En cap cas però ens diu per a què vol el club aquest milió d'euros. El vol per a potenciar el club? Per tenir un museu? Una botiga a Barcelona? Una ràdio online? Per tornar deute a Chen Yansheng? Per quedar bé davant els seus caps? Per a què necessita l'Espanyol aquest milió?, una quantitat per cert molt aproximada a la que l'Espanyol es gasta en "serveis jurídics". És de riure. Ara ens va d'un milió? Menys de l'1% del pressupost? Doncs no renovin als Sergios, per exemple. Donin la baixa a qualsevol jugador sobrer. Deixin de gastar diners en cercar un portaveu perquè cap de vostès els agrada donar la cara. Lloguin un puto local de l'estadi que estan tancats de fa 10 anys. Però no emprenyin al personal d'aquesta manera per uns diners absolutament ridículs, perquè l'únic sagrat d'aquest club és la seva gent.

És complicat d'entendre com en una compareixença de més de mitja hora es pot parlar en termes de deures i obligacions -com si no ens hagués comprat un milionari!- emprant anglicismes absolutament innecessaris com fine tuning o benchmark, però no donar un sol argument per a la il•lusió. Ni un. I no havíem quedat que calia pensar amb el cap i deixar el cor de banda? Llavors com es pot apel•lar al sentiment d'una manera tan barroera, traient a passejar al pobre iaio, fent-lo teclejar amb la Lettera 25, asseure'l a un estadi buit sota un eslògan reciclat que no té res a veure amb el que vol comunicar la campanya. Campanya que per cert va adreçada a... la captació? La fidelització? La creació d'imatge de marca? No ho sabem. Al fons, només veiem la sorpresa i fascinació que exerceix sobre el seu autor, un culer, que encara existeixin pericos al 2018.

Però pensar que ens empassaríem aquesta decisió crítica embolcallada en la llagrimeta del pobre Paulí, és subestimar-nos molt. És evident que Guasch està persuadit que som molt poca cosa, que no tenim nivell. Segurament pensa això dels seus empleats -d'alguns certament amb raó- als quals no ha fet cap cas mentre l'avisaven que anàvem a caure pel pedregar. No, no ha volgut escoltar Guasch els advertiments de dins ni els de fora. El problema no és que no sigui dels nostres, el seu és un pecat de manca d'empatia però sobretot de manca d'humilitat. I ara reblarà el clau perquè és dels que no es fan enrere, sostenella y no enmendalla, malgrat l'errada és tan monumental que fins i tot les Penyes, que feia anys que no aixecaven la veu, ja l'han criticat públicament.

Ens diuen que l'Espanyol és cada cop més empresa i és fals, és mentida. Després d'un despropòsit com aquest, a qualsevol empresa hi hauria conseqüències. Una empresa que empitjora la qualitat del seu producte i encareix el preu no ven. Una empresa que no ven acaba tancant. Si l'Espanyol no fos un mercat captiu, no renovaria ningú. Però molts renovarem, no pas pel milió de Guasch, sinó pel milió de raons secretes, intimes, absurdes, inexplicables, estranyes, inconfessables que els pericos tenim gravades a foc al nostre interior i tenen tant a veure amb el sentiment com amb l'hàbit, la compulsió i fins i tot la malaltia. I si, en alguna cosa han encertat. Renovarem si volem, perquè volem, no pas perquè ens hagin donat un sol argument per seduir-nos a fer-ho.

Francesc Via 

@francescviapol       


 17/09/2018 Si tenim il·lusió
 04/09/2018 Passant revista
 27/08/2018 Ens ho creiem?
 20/08/2018 Fitxem?
 10/08/2018 Tu t'estimes l'Espanyol?
 06/08/2018 Un club a les fosques
 29/07/2018 Gerard
 25/07/2018 Mercat en stand by
 18/07/2018 Qui s'atreveix a dir 'Europa'?
 04/07/2018 Ostatges d'un sentiment
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 61