AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Qüestió d'expectatives

Fa temps vaig escriure sobre la teoria de la relativitat perica, que bàsicament consisteix en dir que els pericos estarem més o menys contents en funció del grau de compliment de les expectatives que tinguem.

Jo soc dels que, en general a la vida, acostumo a tenir expectatives altes per allò de voler i esperar sempre el millor. Amb l'Espanyol no faig cap excepció i normalment em duc desenganys i frustracions perquè poso el llistó de les il·lusions tant amunt que gairebé mai s'arriben a fer realitat.

L'arribada de Chen em va disparar les expectatives perquè vaig suposar - equivocadament, com s'ha demostrat - que arreglant la parcel·la econòmica tota la resta aniria rodat. I, com que veníem d'una situació terminal, només podíem anar cap amunt.

La realitat ha estat que efectivament l'àrea econòmica ha millorat, però l'àrea esportiva no ha fet cap salt significatiu - més aviat s'ha estancat -, i l'àrea social probablement està més tocada que abans. Podríem tenir un debat sobre si ara estem millor o pitjor que abans de l'arribada de Chen, però crec que coincidiríem si diem que no hi hagut una gran variació, és a dir, ni hem empitjorat tant com alguns pregonen ni estem gaire millor. En resum, estem bastant igual. I si estem igual, per què ens envaeix una sensació de depressió? Doncs per les expectatives creades.

En la situació en la que ens trobem, amb la temporada acabant i en moment de replantejar el futur immediat, jo crec que només existeixen dues vies possibles per redreçar els ànims de la pericada.

Primera. Ens conformem amb el que hi ha i ens anem repetint aquelles frases tant nostrades de l'estil que som l'Espanyol, sempre hem estat uns desgraciats, mai no hem fet res de bo o tota la culpa és del Barça. Anant per aquest camí mai ens acabarem la temporada frustrats. Si posem el llistó pel terra, qualsevol cosa que aconseguim com a club serà una benedicció i anirem per la vida ben contents d'existir.

Segona. Demanem que els que gestionen el club ens expliquin clarament quines són les expectatives pels propers mesos i anys. Per exemple, segueix sent vàlid aquell objectiu d'anar a la Champions en tres anys - recordem que Chen ho va dir ja en fa dos? Quan començarà -i quan acabarà - la necessària i imperiosa neteja del club? És cert que el President Chen vol començar a desinvertir i, per tant, començar a recuperar part dels diners que va deixar - no donar, deixar - al club?

No cal que us confessi que em decanto per la segona opció.

Si ningú no surt a explicar-nos cap a on anem i què podem esperar, correm el risc que ens tornem a imaginar unes expectatives massa elevades i seguim en la nostra particular espiral de depressió. Jo crec que sempre estem a temps de remuntar la situació però algú del club ha d'estar disposat a posar de la seva part i donar la cara.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog  


 09/12/2018 Un altre derbi ridícul
 14/11/2018 L'Espanyol a la Lliga dels ingressos
 08/11/2018 L'última nit d'il·lusions
 17/10/2018 Rectificar i aprofitar l'onada
 20/09/2018 Somiar és gratis
 04/09/2018 Es busca inversor
 08/08/2018 Contra el victimisme perico
 18/06/2018 Matar el futur del club
 14/06/2018 L'hereu no existeix
 15/05/2018 De la botigueta a la multinacional
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 26