AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Stop catastrofisme
Podeu restar-li els mèrits que vulgueu a la victòria al Wanda, però un equip de benjamins entrenat per Simeone li mossegaria els canells al campió de la Champions. I després d'aquest triomf ha quedat clar, un cop més, que aquest equip no és la banda d'esmaperduts que s'ha arrossegat pels camps durant mitja lliga negant-se a assumir l'objectiu de lluitar per Europa. O millor dit, ha demostrat que és això i també allò altre, i que ha mancat lideratge veritable a la banqueta i a la gespa per decidir lluitar. Per decidir agradar-nos i també, agradar-se a si mateixos. Perquè els jugadors, sobretot els que ara s'estan pensant de marxar, haurien de reconèixer almenys íntimament, que el fracàs del qual es queixen, ve propiciat pel seu conformisme.

Molts pericos assenyats, inclús alguns als mitjans de comunicació, han anat repetint la mentida que aquesta és la pitjor temporada que han viscut mai. No és cert i no cal entrar en discussions de pàrvuls que es refuten tan sol tirant la vista enrere en aquesta mateixa dècada. Ara bé, que existeixi aquesta percepció generalitzada vol dir alguna cosa, és un símptoma que no es pot ignorar. I és que quan col·lectivament es popularitza la idea que una cosa és una merda, esdevé inevitablement una merda. Al revés també passa, però engrescar a la gent és molt més complicat que convèncer-la que les coses també poden anar a millor. I també és cert que qui ho intenta, acaba apedregat o acusat de tenir els interessos foscos d'alegrar una mica al personal. Aquesta temporada ja és passat, però si no s'actua, pot tenir repercussió en el futur.

Cal posar fi al catastrofisme que impera aquests dies al voltant del club perquè no serveix per res més que fer-nos mal, i perquè actuant així és el camí més ràpid per acabar tenint raó. Cal donar arguments que contrarestin als que assenyalen la temporada vinent com la fi del món. La directiva, o el que sigui que tenim, és a qui correspon liderar el canvi d'ànims, però tenim un consell i una direcció que no volen comparèixer públicament i un president que està molt lluny i que no sabem el que pensa ni el que diu, perquè escoltem la seva veu a través d'un traductor que no sabem que tradueix exactament. I compte, perquè com van demostrar amb l'afer Quique, no són ràpids actuant i la situació s'acaba podrint.

Actuïn. Expliquin amb claredat les línies d'actuació. Engresquin al personal. Si no són capaços de fer-ho busquin amb urgència algú amb cara i ulls per generar positivisme i confiança. A l'ombra del seu silenci creixen tots els dubtes. Ja es va desaprofitar la injecció d'autoestima de la victòria davant el Girona. No desaprofitin també la del Wanda.

Francesc Via 

@francescviapol       


 04/07/2018 Ostatges d'un sentiment
 29/06/2018 Guasch i l'antibarcelonisme
 25/06/2018 Rousaud: crisi i oportunitat
 19/06/2018 Un milió de raons
 11/06/2018 Gerard: l'hora de l'adéu.
 28/05/2018 Què vol Chen de nosaltres?
 21/05/2018 Athletic, Espanyol
 17/05/2018 Pau i la veritat
 14/05/2018 Tornem a 2013
 30/04/2018 Per a què volem a Gerard?
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 60