AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Aprofitem l'onada?

L'inesperat doble cessament de divendres va suposar una catarsi que l'espanyolisme venia necessitant. Més enllà de les filies i fòbies, que dues persones es quedin sense feina no hauria de ser un motiu de celebració, però la pressió de negativitat era tal que calia obrir una vàlvula d'escapament de manera urgent. Però a més, va ser la constatació que algú mana a l'entitat. Que es recollia el descontentament del soci i que totes les queixes a les xarxes i la deserció en massa del dia de l'Eibar significaven un missatge que la directiva havia entés tard, però a la fi. García Pont l'endemà va dir que mai havia tingut la percepció que no hi havia ningú al timó... Doncs devia ser l'únic dels pericos en no sentir-se desemparat.

Pujats a l'il·lusió de Gallego i al que significa començar a fer un 'reset' a una etapa esportiva amb més llums que ombres l'Espanyol es plantava a Girona, on era rebut com es podia esperar pels aficionats d'un club que no deixa de ser una penya culer amb plaça a primera divisió. Contra pronóstic i contra els desitjos d'una gran majoria que ja tenien preparats els comentaris forjats entre la burla i la falsa condescendència, l'Espanyol no va fer un gran partit, però va guanyar, a resguard del seu escut, que te dues potes, és de Santa Perpètua y lleva el siete detrás. Molta gent esperava la nostra derrota. Molta. A ells va dedicat el nostre millor somriure en el dia de Sant Jordi, després que l'Espanyol mati definitivament el drac dels seus dubtes i torni a florir l'autoestima.

Seria molt demanar que aprofitéssim l'onada de bon rotllo? Si ja hem posat la primera pedra per edificar un nou projecte esportiu, per què no aprofitem per posar almenys una tirita en el social? El conflicte de la graderia segueix obert, i ens queden dos partits a casa que haurien de significar una recàrrega moral i començar a tancar ferides, o almenys no obrir-ne de noves. Tornar a trobar-se tots amb la intenció comuna d'esmenar els temes pendents de cara a la temporada vinent i fer plegats el 'reset' que el club necessita. Senyors del club amb poder per canviar les coses: cessant l'entrenador no s'acaba la seva feina, ara toca construir. Mostrar una visió de club. Fer un gest d'empatia per recuperar la pau social. Si el fan, estic segur que a la grada trobaran la mà estesa. Provin-ho, de veritat.

Francesc Via 

@francescviapol     


 10/08/2018 Tu t'estimes l'Espanyol?
 06/08/2018 Un club a les fosques
 29/07/2018 Gerard
 25/07/2018 Mercat en stand by
 18/07/2018 Qui s'atreveix a dir 'Europa'?
 04/07/2018 Ostatges d'un sentiment
 29/06/2018 Guasch i l'antibarcelonisme
 25/06/2018 Rousaud: crisi i oportunitat
 19/06/2018 Un milió de raons
 11/06/2018 Gerard: l'hora de l'adéu.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 61