AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Qui li explica al Sergi?

Les declaracions de Darder, on diu que Europa "no ha de ser una obsessió", són l'alfa i l'omega d'aquesta entitat òrfena de lideratge. Són greus per moltes raons, perquè demostren on som i perquè demostren on serem si no hi posem remei urgent. I el pitjor és que no s'hi veu qui sigui capaç de fer-ho. Algú hauria de corregir al jugador i explicar-li que fa 12 anys que no anem a Europa, el període més llarg de la història de l'entitat. Però, qui ho ha de fer? Ara mateix, del míster, passant pel director esportiu fins a arribar a Perarnau, no hi ha lideratge. No hi ha ningú que tingui un discurs clar sobre objectius europeus, ni per aquest ni per l'any vinent. Tot són vaguetats de les quals s'empelten els jugadors. "Jugar millor". "Guanyar més partits". "Fer-ho el millor possible". Fins i tot el compromís d'aquest any era "quedar millor que l'any passat" com si això no fos directament la setena plaça, però ningú la va anomenar concretament. Després Quique va obrir la forquilla amb la seva lliga "del set al quinze" sense que ningú de l'entitat obrís la boca per contradir-lo. 

No se n'estan adonant que amb aquesta manera de fer tot el club els està caient a trossos de les mans. Que és impossible mantenir un club a primera divisió ancorant-lo a la mediocritat. Darder no se n'adona que el seu fitxatge, el més car de la història, és un fitxatge d'equip que aspira a Europa. Que els sous que aquí es paguen són de plantilla que aspira a Europa. I sense Europa aquests sous no es podran pagar. Que el públic abandonarà sistemàticament a l'equip. Que tot això, la classificació, l'assistència, es tradueix als ingressos televisius. Que cada any que ens allunyem de l'objectiu tindrem l'any següent menys recursos per a tornar-ho a intentar. Que sense Europa no hi ha sponsors potents. Que sense Europa no hi ha naming rights. Que sense Europa no hi ha ocupació regular de l'estadi que ajudi per exemple a llogar els locals. Que sense Europa baixa el merchandising. Que sense Europa, al futbol d'avui, no existeixes. Que Europa no és una opció. Que no és una obsessió per caprici: és una necessitat.

Hi ha més. No som a Eibar. No som a Vitòria. No som a Vigo. Som a Barcelona. Competim amb atenció mediàtica amb un equip plagat d'estrelles que juga cada any a Europa. Cada cap de setmana hi ha futbol a la ciutat. Cada quinze dies juga un equip que aspira a tot. I cada quinze dies juga un altre equip que aspira "a fer-ho el millor possible". És a dir a res. El ticketing del turisme fa que els visitants d'arreu omplin els seients que no omplen els locals. En canvi aquí els seients es queden buits. A una de les millors lligues del món. Buits. Perquè ningú té interès a venir a veure a un equip sense interès. Un equip que molts aficionats al futbol que vénen de fora ni tan sols no coneixen perquè la darrera vegada que van sentir a parlar d'ells fa 12 anys, quan van jugar per darrer cop a Europa.

Qui li explica això al Sergi? Qui li explica?

Francesc Via 

@francescviapol       


 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
 26/09/2018 Aprofitar l'onada
 17/09/2018 Si tenim il·lusió
 04/09/2018 Passant revista
 27/08/2018 Ens ho creiem?
 20/08/2018 Fitxem?
 10/08/2018 Tu t'estimes l'Espanyol?
 06/08/2018 Un club a les fosques
 29/07/2018 Gerard
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 61