AVUI A POL

No surrender per Sergio Martínez

Ara què?

La pregunta que ens fem a hores d'ara tots els pericos i que ens ronda pel cap: ‘I ara què? I ara què Quique? I ara què jugadors? I ara què directiva? I ara què Chen? La derrota enfront del Betis ha estat la gota que ha fet vessar el got. En un dels partits més importants de la temporada, on et jugues les teves opcions per lluitar per posiciones europees davant un rival directe, l'equip ha mostrat una de les seves pitjors versions. Partit per oblidar, tot i que cal fer menció a tots els pericos valents que van recórrer quilòmetres i quilòmetres per veure aquest espectacle...

A mitjans de març s'ha acabat la temporada de l'Espanyol. En terra de ningú, amb Europa al 99% descartat i amb el descens llunyà -pels pocs mèrits que han fet els seus perseguidors de sota- només podem desitjar que acabi i s'obri un nou capítol més esperançador. Això sí, falten 9 partits, 4 d'ells a l'RCDE Stadium. Com es pot convèncer a tota la manada per anar a l'estadi després de veure el joc de l'equip? Per a tots aquells que som de Barcelona potser és més fàcil, però cal possar en la pell d'un seguidor que viatja des de l'altre punta de Catalunya... Amb quina motivació ho fa? Ja és tard. I pels desplaçaments de fora ja ni parlem.

És cert que s'ha guanyat a Barça, Atlético de Madrid i Real Madrid aquesta campanya. Però realment, de què ha servit? És més, haver guanyat a aquests equips dóna més motius per creure que s'ha pogut fer alguna cosa més. Val a dir que aquest fet es culpa tant dels jugadors com de l'entrenador. Quique ha anat perdent crèdit a mesura que han anat passant les hores, dies, setmanes, mesos... Però al cap i a la fi, els qui juguen són els jugadors, no ho hem d'oblidar.

Cal un equip amb ganes de guanyar i un nou capità del vaixell amb esperit competitiu, amb objectius. Que no es posi sostre. Amb capacitat d'autocrítica. Amb ganes de més i més, i sense veure-les venir. Sí, un discurs que s'ha repetit al llarg dels anys i que encara ens pesa, però de totes les temporades anteriors crec que aquesta és amb la que l'afició està més decebuda, sobretot per les expectatives que es van vendre i les bombes de fum que ens van llençar.

Perquè el que és una realitat és que hem passat de la frase que va dir Quique Sánchez Flores quan va arribar al club ("vull ser creador de somnis"), a tenir malsons gairebé tots els caps de setmana. Ja n'hi ha prou d'aquesta muntanya russa emocional.

Sergio Martínez 

@whoisergio21