AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Determinació
L'Espanyol va signar ahir el millor partit de la temporada. Malgrat les victòries davant Atlético, Barça i Madrid, el partit d'ahir va ser més rodó. Principalment per la determinació. Aquest és el gran canvi que va fer ahir l'equip respecte de dates anteriors. Determinació. L'Espanyol va imposar el seu joc a la Real, un equip que des de les mateixes files s'havia considerat com a projecte superior, 4.0 vam dir. Un candidat sens dubte a revalidar places europees. El seu tècnic parlava obertament d'Europa com a objectiu fa pocs dies. Però ahir l'Espanyol va ser millor perquè va decidir ser millor. Determinació. No vam donar opcions al rival que només va poder entrar al partit en una jugada aïllada, una errada a la qual vam sobreposar-nos. De fet, la determinació per sobreposar-se a l'errada és la gran metàfora del partit. La de Duarte que propicia el gol, esborrada fent després un gran partit en defensa. La de Baptistao, que soluciona poc després fent el gol que abans havia errat. La de Gerard Moreno, esmenant ell mateix el penal que li havien aturat. I al final, remuntada. Determinació.

Veurem si ara l'Espanyol, a manca de 10 partits pel final, és capaç de capgirar la gran errada de la temporada: la manca de determinació. Espanyol i Real Societat són dos equips que haurien d'haver lluitat per la sisena i la setena plaça, i ara tots dos equips pul·lulen a mitja taula. Ahir un va guanyar a l'altre perquè va voler guanyar-lo, perquè va creure que podia fer-ho i ho va fer. L'Espanyol s'ha dedicat molt més des de l'inici de temporada a fabricar un seguit d'excuses per evitar dir en veu alta que te prou equip per a lluitar per la setena plaça amb opcions. I per la sisena. L'Espanyol no ha cregut en si mateix. Fins ahir, tot i guanyar a Atleti, Barça i Madrid, no havia cregut en si mateix.

Aquesta és una temporada que amenaçava amb fer-se llarga i al final, se'ns pot fer molt curta. Hem cregut en nosaltres, en les nostres opcions, molt tard, massa tard. Personalment penso que aquesta creença en les pròpies forces no ha sortit d'un altre lloc que de l'evidència de veure com altres equips, amb molt menys, han aconseguit molt més. Ni és el primer cop ni serà l'últim fins que no acceptem que cal competir des del primer dia pel premi gros en comptes d'emparar-se en subterfugis i excuses. Cal fixar l'objectiu europeu des del primer minut de la competició, perquè aquesta entitat no pot conformar-se amb altra cosa. Perquè la primera pedra per edificar qualsevol èxit és el llenguatge: cal atrevir-se a dir en veu alta fins a on vols arribar i actuar en conseqüència.

Si. La temporada encara podria servir per a alguna cosa, si aprenem la lliçó.

Francesc Via 

@francescviapol       


 10/08/2018 Tu t'estimes l'Espanyol?
 06/08/2018 Un club a les fosques
 29/07/2018 Gerard
 25/07/2018 Mercat en stand by
 18/07/2018 Qui s'atreveix a dir 'Europa'?
 04/07/2018 Ostatges d'un sentiment
 29/06/2018 Guasch i l'antibarcelonisme
 25/06/2018 Rousaud: crisi i oportunitat
 19/06/2018 Un milió de raons
 11/06/2018 Gerard: l'hora de l'adéu.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 61