AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Potser Quique no ens entén

L'empat d'ahir ens retrata exactament com l'equip que som. Sense sang a l'ull però encara amb vergonya torera. No podrem acusar els jugadors de llençar la tovallola, però tampoc de creure's ni per un instant que realment podem optar a fer res important en aquesta competició. L'Espanyol és un bon equip, tingui o no clar el seu estil de joc, avorreixi a les pedres o es superi a si mateix en un partit puntual per superar a un equip més gran. Però per la mateixa raó és un equip que no creu en ell mateix, tal com va deixar clar David López l'altre dia a sal de premsa. Culpar a Quique d'això en exclusiva seria fer-se trampes al solitari, ja que aquesta mateixa malaltia del conformisme, l'autocomplaença i fins i tot la baixa autoestima, l'hem viscut amb altres tècnics, en moltes altres èpoques del club. De fet, és la tònica generalitzada de la nostra història.

A la seva arribada, Quique va dir que volia recuperar les arrels d'un Espanyol històric, que ell recordava de petit, principalment als 70. I en puritat ho ha fet, perquè bona part d'aquella dècada també va oferir instants de mediocritat, malgrat tenir bons equips, tot i que és cert que vam estar a punt de guanyar la lliga al 73 i vam quedar quarts al 75. Però el cert és que la tònica generalitzada va ser vegetar per la meitat de la taula, com hem fet gairebé sempre. No és casualitat que durant l'himne que es va composar en aquella dècada, Ricardo Pastor hi escrivís: "somos entre los grandes, siempre el mas modesto, nos corresponde este puesto y orgullosos de él hemos de estar". L'estrofa sempre va ser polèmica i un dels motius pels quals es va canviar aquell himne. No n'hem estat mai orgullosos de la manca de protagonisme del nostre equip. De la mediocritat.

A desgrat de les irades teories que pensen que el nostre mister ens pren el pel, quan observo la seva mirada perduda, el seu posat d'incomprensió, de vegades crec que Quique no ens entén. No entén l'origen de la nostra frustració. No entén que l'any passat no visquéssim la vuitena posició com una festa o que ara visquem la transició cap al no res amb l'amargor de ser una vegada més, tristes comparses del campionat. Però per adonar-se de la magnitud de la situació no cal ni comparar-se amb els que ocupen les posicions de dalt. Ni parlar una vegada més de pressupostos. Ni del seu sou, per cert, un dels entrenadors millor pagats de la categoria. Potser cal explicar-li que no se'l va portar per que l'Espanyol recuperés la seva dinàmica històrica sinó precisament per trencar aquesta trajectòria i apuntar molt més alt. En un moment que semblava decisiu pel canvi de l'entitat es va pensar en el com a revulsiu històric i el que ha fet de moment, és el de sempre. Mediocritat. L'Espanyol que només espavila quan ha de salvar el cul, mai per ambició, mai per aconseguir objectius elevats. 

Quique no ens ha entés. Que passi el següent. 

Francesc Via 

@francescviapol      


 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
 26/09/2018 Aprofitar l'onada
 17/09/2018 Si tenim il·lusió
 04/09/2018 Passant revista
 27/08/2018 Ens ho creiem?
 20/08/2018 Fitxem?
 10/08/2018 Tu t'estimes l'Espanyol?
 06/08/2018 Un club a les fosques
 29/07/2018 Gerard
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 61