AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Desenamorant-me de Quique

Quan Quique Sánchez Flores va arribar a la banqueta de l'Espanyol va ser una notícia molt celebrada per tot l'espanyolisme. Havíem fitxat un entrenador que havia ocupat, entre d'altres, la banqueta de l'Atlètic de Madrid, el València i el Benfica. I la seva incorporació no feia més que certificar que es posava en marxa el projecte que el President Chen Yansheng ens havia promès.

Veníem d'unes temporades convulses amb el club a la UCI pels problemes econòmics i amb Joan Collet gestionant les engrunes amb una banqueta ocupada per Sergio González primer i Galca després.

Només va caler que Quique desplegués els seus encants innats a la sala de premsa perquè els pericos caiguéssim rendits als seus peus, bojament enamorats. És cert que Quique ens va seduir i, fins i tot, ara alguns parlen de que ens va enganyar, però en la seva defensa cal dir que nosaltres ens vàrem deixar seduir perquè estàvem molt necessitats de bones notícies i d'un líder que ens dibuixés un camí esperançador.

A la vida hi ha una màxima que sempre funciona: quan més amunt puges, més alta és la caiguda. O, el que és el mateix, com més altes són les expectatives, més difícil és acomplir-les i més fàcil és sortir-ne desenganyat si no s'assoleixen.

Estàvem desesperats i ens vàrem llençar als braços de Quique i les esperances de que la relació fos la millor de les nostres vides era tal, que tots plegats ens vàrem passar de frenada i quan la carrossa s'ha convertit en carbassa i quan la realitat ens fet tocar de peus a terra, el cop de puny que ens hem endut ha estat de campionat.

Quique Sánchez Flores és un professional de les banquetes i, per tant, té tot el dret d'intentar aconseguir la millor feina possible. I aquí cadascú marca les prioritats on vol: un sou més elevat, una lliga més atractiva, un contracte més llarg, etcètera. Però, com a bon professional que és, també hauria de saber que negociar amb un altre club a mitja temporada pot ser que molesti l'afició. Si Quique és lliure de negociar amb qui vulgui quan vulgui, l'afició és lliure d'aplaudir-lo o no si diu que finalment prefereix quedar-se.

A mi em fa la sensació, pel que diu i com ho diu (comunicació no verbal) a la sala de premsa, que ja fa temps que té el cap allunyant-se mica en mica de Cornellà.

No tinc prou informació per valorar què l'ha portat a pensar en marxar, però entenc que si vol fer-ho és perquè té motius de pes. I jo personalment no em veig en cor de jutjar ningú quan pren aquestes decisions.

Jo ja m'he desenamorat de Quique. Mentre sigui el nostre entrenador no el xiularé, però que tampoc em demani que l'aplaudeixi, perquè ara només estic esperant el dia que em digui oficialment que marxa amb una altra.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog   


 08/08/2018 Contra el victimisme perico
 18/06/2018 Matar el futur del club
 14/06/2018 L'hereu no existeix
 15/05/2018 De la botigueta a la multinacional
 07/05/2018 Qüestió d'expectatives
 03/05/2018 Tot enyorant Dani
 26/02/2018 Mediocritat sense frens
 05/02/2018 Piqué, el superdotat
 11/01/2018 A rey muerto, rey puesto
 03/01/2018 Gerard Moreno no marxarà
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 26