AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Abonats que no van a l'estadi
Llegeixo la notícia al diari AS de que un de cada tres abonats de l'Espanyol no van a l'estadi. Tot i ser una dada que pot semblar preocupant no és cap novetat respecte els últims anys.

Atenció perquè la notícia no diu que sempre siguin els mateixos els que no van al camp. Crec que és un matís que cal tenir en compte.

S'han escrit molts articles, s'han fer moltes tertúlies, s'han generat moltes converses de whatsapp teoritzant sobre aquest aspecte, però potser la conclusió a la que cal arribar és que no hi ha una solució única per arreglar-ho i que cada abonat particular i cada família té la seva vida i l'Espanyol no ho és tot.

Perquè encara que l'equip jugués com els àngels; encara que lluitéssim per les primeres posicions de la Lliga (com el primer terç de la temporada passada); encara que els que s'entesten en lluir banderes que no són blanc-i-blaves deixessin de fer-ho; encara que puguéssim arribar en cotxe a cent metres de l'estadi deu minuts abans de començar el partit i trobéssim aparcament; encara que tinguéssim una parada de tramvia, una de metro, una de ferrocarrils, una de bus i una de rodalies just a sota de la tribuna de l'estadi; encara que juguéssim sempre els diumenges a les cinc de la tarda; encara que tots els abonats visquessin a poca distància de l'estadi; hi hauria abonats que no anirien a tots els partits.

Hem de partir de la base que els abonats de l'Espanyol no tenen perquè tenir en la primera posició de les seves prioritats l'anar sempre a l'estadi quan juga l'equip.

Probablement hi ha molts abonats que sí tenen l'Espanyol al primer lloc de les seves prioritats i que hi ha d'altres coses (família, feina, amics, altres aficions, etc.) que no els impedeixen assistir religiosament al camp. En aquest cas, me n'alegro molt per ells i us confesso que hi ha dies que em provoquen enveja.

Jo confesso que formo part dels abonats que no sempre poden anar al camp. És més, també confesso que hi ha vegades que, tot i poder-hi anar, no ho faig. Ja em podeu insultar.

No us explicaré la meva vida perquè tampoc crec que m'hagi d'excusar davant de ningú, però l'Espanyol no és el més prioritari per mi. És una cosa molt important però hi ha d'altres coses que, per mi, ho són més.

Tot això no treu que el club no s'hagi de preocupar pel titular de la notícia, investigar en profunditat què provoca que cada abonat no vulgui anar a tots els partits i treballi perquè, quan sí podem, hi vulguem anar.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog    


 20/09/2019 Perdent un altre tren
 06/08/2019 Si Borja Iglesias marxa
 31/05/2019 Rubi, d'heroi a traïdor
 19/05/2019 Aprofitar l'onada
 13/05/2019 Els últims 8 partits
 08/04/2019 De víctimes i culpables
 21/03/2019 Incrementar els ingressos
 21/02/2019 De bons i dolents
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 15/01/2019 Mantenir-se és innegociable.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 28