AVUI A POL

Des de Montjuïc per César Santos

Enor'mae'

 

L'Espanyol ha entrat al mercat de fitxatges amb molta tranquil•litat i paciència, com és habitual els últims anys. Aquest fet provoca que les úniques notícies siguin les baixes que protagonitzen els jugadors que acaben contracte. Un d'aquests homes és Óscar Duarte, que tot i no haver estat un jugador brillant durant la seva estada a l'Espanyol, ha deixat un bon gust de boca a l'afició perica.


El 'mae' va arribar a Barcelona a l'hivern de la temporada 2015/16. Els seus primers minuts al Bernabéu no van saldar-s'hi amb èxit, ja que es va fer un gol en pròpia. No obstant això, el seu següent partit va anotar el seu primer i únic gol amb la samarreta de l'Espanyol a Mestalla. Aquella temporada es va convertir en una de les peces més solvents d'una defensa que va acabar la lliga amb 72 gols encaixats.

 

Les següents temporades ha hagut d'assumir el rol de suplent, però mai li hem vist una mala cara ni un declaració on es mostrés descontent. Aquest és un dels motius principals pel qual l'afició de l'Espanyol recordarà amb afecte la figura de Duarte. A més, el seu rendiment quan ha sortit al camp està fora de tot dubte: sempre s'ha buidat, independentment, de si ho fes millor o pitjor.


El balanç final de Duarte amb la samarreta de l'Espanyol és de 57 partits, un gol, deu targetes grogues, cap expulsió i 12 partits on ha contribuït a deixar la porteria imbatuda. Després d'això, el millor per ell, a causa de la seva manca de minuts, i per l'Espanyol, per la seva elevada fitxa, era separar els camins. Tot i això, no podem deixar-lo marxar sense dir-li: Gracias 'mae'!