AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Rubi

Corria el minut 94 quan els Déus del futbol van assenyalar amb la punta del dit la bota dreta de Sergi Darder. El raig de llum va ser imperceptible, fins i tot pel VAR. Els Déus del futbol, enjogassats, van decidir alhora que Rubi acabés la temporada. Molts cops són capriciosos i il·lògics, i ningú no els pot portar la contrària. Està decidit. Tret que ells mateixos indiquin el contrari. És clar. 

Perseverança. Anar fins al final amb les pròpies conviccions malgrat els entrebancs. El revers de la moneda és la contumàcia, la persistència en l'error. Rubí està construït d'aquests dos materials, perseverança i contumàcia, que en els fons tenen la mateixa arrel: la tossuderia. Rubi és un tossut, i no el farem canviar, perquè és un home fet a ell mateix a base d'obstinació i convenciment. Ha fet oïdes sordes a tots aquells que han volgut apartar-lo de les seves conviccions, inclús la seva família, que l'insistien en que deixés una professió tan exigent i molts cops ingrata. Però probablement Rubi no podria fer una altra cosa. Aquesta vocació és indiscutiblement el seu principal motor. Ha arribat a l'elit amb aquestes eines i està disposat a morir amb les mateixes botes que l'han dut fins aquí. Encomiable? Relativament. Alabar la fermesa i convicció pètries en els ideals és quelcom que acostuma a ser freqüent en l'opinió pública i publicada. Però la realitat és que al futbol i a la natura els que sobreviuen són els capaços d'adaptar-se. L'univers premia la versatilitat, i l'evolució acostuma a arraconar als que no accepten el canvi.

Però Rubi no canviarà. Seguirà abonat al 4-3-3. A les bandes tan permeables. Al mig del camp sense perfil netament defensiu. A l'intercanvi de cops que et deixa tan a prop de la victòria com del KO. A les contres que tiren per terra un partit sota control. Les seves idees són tant valentes com temeràries, l'atractiu morbós del trapezista sense xarxa, l'encís de jugar amb foc a despit d'acabar cremat. Rubi no canviarà i l'Espanyol enguany no canviarà de tècnic. Seguirem patint més del compte per tirar els partits endavant, però cap equip amb la fe i el compromís demostrats davant el Rayo perd la categoria. A aquesta certesa inevitablement, sempre li acompanyarà el dubte de si aquest estil és el més adient per un equip del nostre nivell futbolístic i les nostres evidents carències. De si alguna cosa gran es pot construir sobre tanta fragilitat. La realitat, l'única cosa al món més tossuda que Rubi, diu que a la lliga, si vols ser millor que el Getafe, has de jugar com el Getafe o tenir molt més talent. En cas contrari la idea més valenta acaba reduïda a una còmica paròdia.

Rubi segueix i l'Espanyol no baixarà. Ja no ens cal paciència, sinó resignació. Això i que els Déus el segueixin somrient. És clar.

Francesc Via 

@francescviapol    


 09/09/2019 Una plantilla digna
 02/09/2019 Confiança
 26/08/2019 Ucrania o muerte
 19/08/2019 Esto acaba de empezar
 29/07/2019 Radiografía a medio verano
 09/07/2019 Estrategia Europa League
 01/07/2019 Un estiu decisiu
 11/06/2019 El plan Chen
 07/06/2019 Fisking Rubi
 03/06/2019 Gallego i la meritocràcia
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 65