AVUI A POL

LLUÍS PLANAGUMÀ: 'SEGUEIXO PENSANT QUE HEM DE RECUPERAR LA NOSTRA ESSÈNCIA'

26/03/2020
El tècnic, que està entrenant al Japó, tot i que te al cap per sobre de tot que es solucioni l'emergència sanitària no amaga la seva preocupació per com veu l'Espanyol: "S'hauria d'intentar tenir en compte l'esperit combatiu que reclama l'afició"

Redacció, 15h Al 2016, Lluís Planagumà va haver de prendre una decisió complicada, deixar almenys provisionalment el club que porta al cor, el de la seva vida, l'Espanyol, i emprendre un nou camí professional. El barceloní ha estat entrenador des del benjamí fins al B, ha cobert totes les etapes del futbol formatiu abans de dirigir el filial (enmig hi ha d'altres experiències al Pubilla Casas, a la Gramanet i al Villarreal). Moltes temporades dedicades a l'Espanyol abans de fer el salt primer al filial del Granada i després, a l'UCAM Múrcia i a l'Hércules, amb el qual gairebé ascendeix a Segona Divisió. Des d'aquest gener és al Japó, concretament a l'Imabari FC, equip el president del qual és Takeshi Okada, ex-jugador i ex-seleccionador nipó en els mundials de 1998 i 2010. Va ser l'escollit per liderar un ambiciós projecte d'aquest club de recent fundació que busca l'ascens a la segona categoria nacional, així com la construcció d'una ciutat esportiva i la creació d'una escola de futbol. Es tracta sense cap mena de dubte del repte més exòtic de la seva carrera.

Avui al nostre programa hem contactat amb Planagumà, que es troba a Imabari, ciutat molt a prop d'Hiroshima i a gairebé 800 quilòmetres de Tòquio. D'entrada, ens ha explicat com està la situació allà: "Aquí la situació està bastant controlada, portem tres setmana d'avantatge respecte a Espanya. No cal el confinament, però la gent fa força cas i s'ha pogut controlar. Sembla que hagi passat un any des de que vaig arribar a mitjan gener, a finals de febrer es van començar a prendre mesures, i ara passades aquestes setmanes es parlava d'alleugerir mesures però un nou brot a Tokio ha fet que es torni a parlar de tancar. En aquesta zona on estem és al sud, i la ciutat és petita, pel que els riscos de contagi han estat menors. Hem pogut anar entrenant i fins i tot hem jugat amistosos, en altres ciutats grans han seguit mesures més dràstiques. La nostra normalitat era entrenar i anar a casa; podia haver contacte, el contacte quan fas exercici existeix tot i que proves de reduir-ho. Amb aquestes mesures hem anat tirant amb relativa normalitat, a mes culturalment aquí la gent ja sol anar amb mascaretes, ja estan acostumats, i també es costum rentar-se les mans amb alcohol pel que és mes senzill acostumar-se  a les rutines. La gent ha anat sortint a comprar, en acabar d'entrenar anàvem a un súper al costat de l'estadi, però no hi havia acumulacions de masses. Una de les recomanacions que fan és no acumular en els comerços".

Malgrat la distància, ha estat seguint de ben a prop l'Espanyol, un equip el nostre que enguany no ens està donant gaires alegries: "És una situació d'incertesa en veure que no enllaces victòries, no arranques; es una llàstima no poder sortir del bucle. Sempre desitjant donar-li la volta a la situació i poder guanyar, el que vivim ara fa que ho relativitzem tot i ens adonem que magnifiquem coses que tenen importància però relativament". La pregunta que venim fent als nostres entrevistats aquesta setmana és veient com veuen el club i en què ens hem equivocat: "No m'atreviria a dir-ho perquè els sentiments estan a flor de pell, qualsevol cosa que vulguis opinar et pots passar tres pobles en general. Errors, quan vas últim has fet, és evident, saber l'únic és difícil. Han jugat molts jugadors, han passat tres entrenadors, s'han fitxat molts homes i és un bucle en que entres. Mirant fa un mes, pensaves en esperar a veure com acabava tot per prendre les mesures. Segueixo pensant que hem de recuperar la nostra essència, més enllà de buscar la solució immediata està què érem, què som i que volem ser, ens han passat moltes coses en pocss anys, un canvi de propietaris, acabar amb les penúries econòmiques, hi ha hagut moltes temporades en pocs anys, s'han cremat moltes etapes i no donem temps. Per això dic que cal recuperar tot això, el que hem estat, la manera que ens agradava jugar". "Com hauria de ser l'Espanyol futbolísticament? S'hauria d'intentar tenir en compte l'esperit que valora l'afició, ens els últims partits que s'ha omplert l'estadi s'ha reclamat l'esperit combatiu, un equip defensivament fort i que pressionava, amb homes amb talent. Veus la final de València, partits a Sarrià en els 90 i no és el mateix, els temps han canviat però et pares i veus els equips que tenies, cal recuperar això", ha reblat.