AVUI A POL

L'EXAMEN D'IPURUA

12/09/2019
Al programa hem parlat de l'examen que tenen l'equip i Gallego a Ipurua i hem escoltat opinions dels oïdors al voltant de la figura del tècnic, que van des de posar ultimàtums a donar-li un vot de confiança.

Redacció, 7:30h L'Espanyol ha signat una arrencada en la Lliga 2019-20 força decebedor tant a nivell de resultats com de joc, amb un punt de nou possibles, després d'una pretemporada molt marcada per la participació en la fase prèvia de l'Europa League i amb nombrosos canvis a la plantilla respecte al curs anterior, a més de tot el que suposa a nivell d'implementació d'un nou ideari de joc d'un nou cos tècnic, el que lidera David Gallego. La plantilla encara no s'ha adaptat al sistema del surienc, que requereix un marge de temps per adquirir certs automatismes que fins ara l'exigent del calendari no havia deixat. A més, els nous fitxatges tot just han tingut temps per acoblar-se al bloc. A la crisi de resultats i de joc li hem d'afegir la més que alarmant sequera golejadora, ja que l'equip no ha vist porta en aquestes tres primeres jornades de campionat; a l'espera del que aporti Jonathan Calleri, que només ha tingut uns minuts des de la seva arribada, l'argentí Chucky Ferreyra que curiosament hauria de ser  un dels principals referents ofensius -és el pitxixi en la fase prèvia de la Lliga Europa- no ha pogut anotar cap gol en competició regular; també s'ha de dir que pilotes li han arribat ben poques en els escassos 110 minuts que ha jugat fins ara.

Tot i que la situació és evidentment preocupant, en teoria després de dues setmanes de poder treballar amb calma i sense la pressió de la competició haurem de començar a veure una evolució en l'equip; almenys aquesta és l'esperança, ja que el calendari que se li ve a sobre començant pel partit del diumenge a Ipurua és d'allò més exigent. Precisament de l'Eibar, l'equip davant el qual comencen els de Gallego el seu particular tour de force, avisava ahir en sala de premsa Fernando Calero "Sabem que és un partit complicat, cada any costa guanyar, van a 2000 per hora i els hem d'igualar en intensitat si volem aconseguir quelcom positiu. És un dels equips que a final de Lliga més centrades fan, la pengen de qualsevol lloc i va molta gent a rematar, hem treballat com sempre al rival i aquest aspecte serà important". També insistia ahir l'ex del Valladolid de la necessitat de començar a sumar d'a 3.

 

 

Al nostre programa hem parlat del partit de l'Eibar i hem escoltat opinions diverses dels oïdors al voltant de la figura de Gallego: des de qui posa ja ultimàtums a qui insisteix en que se li ha de donar un vot de confiança

Certament, la visita al remodelat estadi de l'Eibar -compte perquè ahir l'experico Anaitz Arbilla avisava després del primer entrenament dut a terme allà que la gespa no està en perfectes condicions- presenta un bon seguit de reptes per a l'equip i pel mateix Gallego; un està com no en el d'aconseguir millorar el balanç de punts: 1 punt de 9 possibles suposa el segon pitjor inici de temporada de la història blanc-i-blava, ja que només en la 1992-93, amb Díaz Novoa a la banqueta, es va signar un registre pitjor -no es va guanyar cap dels tres partits-. Tampoc l'Espanyol de Pochettino va aconseguir cap punt en la 2012-13, amb una derrota a casa i dos com a visitant. Revisant les dades més recents del club perico, hi ha dues temporades més en què únicament es va signar un punt després de tres jornades, la 2014-15 amb Sergio González i en la 2017-18 amb Quique Sánchez Flores. En aquest sentit, el camp de l'Eibar no sembla a priori el millor escenari per superar el repte: l'Espanyol ha visitat cinc vegades aquell camp a Primera divisió i només ha guanyat un cop, la primera d'elles, la temporada 2014-15, amb un resultat final de 0-2 -van anotar Sergio García i Cristhian Stuani- favorable als blanc-i-blaus. La la 2015-16, es va produir la primera derrota a Ipurua de la història: primer va marcar el japonès Inui, que desprès de dos retalls la clavava per l'escaire de Pau; al 22' arribava la primera jugada trenada dels pericos i també el gol de l'empat, quan Jordán acabava bé una jugada combinada a la frontal per tota la davantera perica, i amb un xic de sort en un rebot, la clavava des de la frontal; el gol del triomf dels bascos arribava quan una internada d'Inui finalitzava amb un penal absolutament estrafolari de Javi López, que tractant d'interposar el cap al retall del japonès, el feia caure a dins l'àrea. La 2016-17, va haver repartiment de punts (1-1), i la 2017-18 arribava la segona derrota, per un contundent 3-1 final. La 2019-19, vam viure un contundent 3-0 en contra. 

Ple que fa a l'objectiu del gol -recordem que l'Espanyol és l'únic equip de Primera que no ha marcat cap aquesta temporada, i que mai en la seva història s'ha quedat sense marcar en els quatre primers partits disputats en una campanya en la màxima categoria- fins la passada temporada sempre havíem marcat almenys un. El passat curs es va trencar aquesta dinàmica amb l'esmentada derrota per 3-0. És a dir, l'últim cop que va haver gol  a favor perico va ser el 3 de desembre de 2017, aviat farà dos anys, però hi ha certa trampa perquè l'autor del gol va ser Sergi Enrich en pròpia porta. Per trobar l'anterior golejador, hem d'anar al 10 de gener de 2016, en que va marcar l'ara sevillista Joan Jordán.

També està el repte de millorar la imatge de joc, tot i que tampoc sembla l'eibarrès un conjunt que a priori permeti exhibir massa bondats en aquest sentit, com tampoc Ipurua te les característiques i dimensions ideals. A més, està el factor de la gran necessitat dels bascos: com l'Espanyol només han sumat un punt després dels seus tres primers partits de la Lliga 2019-20, el seu pitjor registre en un inici de campanya a la màxima categoria, i a més és la primera vegada que els armeros no aconsegueixen guanyar cap dels seus tres primers partits en una temporada. Efectivament, l'Eibar no ha arrencat la present Lliga de la manera que esperaven l'afició armera i el mateix José Luis Mendilibar: ni els resultats ni les sensacions van ser gens bons ni a Son Moix ni a El Sadar davant Mallorca i Osasuna;  tampoc en el tercer partit consecutiu que disputaven lluny d'Ipurua a causa de les obres de remodelació del camp al Wanda davant l'Atlético es va aconseguir l'esperat triomf, tot i que en aquest sentit la imatge de l'equip sí va ser força millor almenys en la primera part de l'encontre, en que es van avançar ben aviat amb els gols de Charles i Arbilla; en la segona, els matalassers sí van deixar sense opcions als  armeros. L'entrenador basc, que en la prèvia havia insistit en la necessitat de millorar recuperant el futbol dels últims anys i en tornar a ser l'equip que era en anteriors cursos, marxava almenys amb el pensament que els seus havien fet un pas endavant respecte als partits anteriors. Ara, però, l'objectiu que s'han marcat és aprofitar el factor camp davant un també dubitatiu Espanyol per sumar aquest primer triomf de la temporada que tant se'ls està resistint. Aquí també hi ha un altre repte, que Gallego, que signa la seva pitjor arrencada de Lliga des de que va arribar al club -va aconseguir més punts en els seus tres anys amb el filial, quan en dues ocasions va aconseguir els quatre i en una els set en les tres primeres jornades- és trencar la bona ratxa de Mendilíbar quan s'enfronta als blanc-i-blaus:  ha guanyat 10 partits en Lliga davant l'Espanyol, més que davant qualsevol altre rival (18 encontres disputats, 10 triomfs, quatre empats i altres quatre derrotes).


PUBLICITAT