AVUI A POL

ÉS NECESSARI UN CANVI DE SISTEMA?

10/09/2019
Alberto Edjogo ha analitzat al nostre programa els pros i contres que tindria que Gallego canviés el seu dibuix; fins a quin punt el mercat condiciona l'esquema del tècnic?

Redacció, 14:30h Fins a aquest estiu en que es va entregar la batuta de l'equip a David Gallego no era gaire habitual que el debat més de moda entre l'espanyolisme fos el del sistema. Tot i que les formes menys sofisticades que les d'altres entrenadors podien dura a engany, el cert és que el de Súria és que la seva proposta te un alt grau de sofisticació; quan molts pensaven que posaria el pilot automàtic i donaria continuïtat al llegat de Rubi, el cert és que malgrat el poc temps que tenia disponible per l'obligació d'entrar a competir a Europa no ha renunciat a intentar implementar el seu llibret, complex com diem i que està provocant molts problemes entre els futbolistes. Gallego sempre ha apostat per un joc ofensiu, de possessió de la pilota però compacte, sense deixar de costat la faceta defensiva i que demanda als seus deixebles un esforç important per assimilar un seguit de conceptes bàsics; a més, fruit de com estudia a fons cada rival per a trobar els seus punts febles, demanda un constant aprenentatge dels buits que deixa cada rival, una norma que evidentment deixa de ser aplicable en cada partit. Tant complicada està sent l'adaptació dels seus que hi ha qui està reclamant ja per l'urgència creada pels mals resultats que faci un pas enrere i remodeli la proposta, tant pel que fa a la proposta com al dibuix; si aquesta ja ha jugat amb un 4-3-3 i també amb un 4-4-2 amb dos pivots, combinant verticalitat i profunditat pels costats, ara hi ha qui veu la solució en plantar una defensa de tres centrals.

 

 

Avui al nostre programa de ràdio hem tractat d'aquest debat amb l'analista Alberto Edjogo, que ha valorat aquestes possibles variants en el dibuix. Abans de res, distinguir entre sistema, quelcom més conjuntural, i la idea, l'estructura:"Als entrenador de primer nivell els agrada diferenciar entre sistema i idea; quan confecciona la plantilla es fa amb un esquema bàsic, si vols jugar amb tres centrals, tens Bernardo, Lluís i Naldo, i si ja has de posar tres afrontant tres competicions no saps si dóna prou per jugar tres competicions. Esquema? Un 4-3-3 flexible és el que es porta en el futbol actual, tenir migcampistes versàtils. Pel 4-4-2 has de tenir jugadors agressius per recuperar la pilota o davanters amb definició. En el 3-5-2 la importància dels carrilers és cabdal, Pedrosa no genera dubtes però de Corchia cal veure la seva projecció ofensiva.  Si tinc dos davanters rematadors com és el cas és bona idea, però has de veure què fas amb Matías Vargas, pot perdre aquest potencial. Són matisos que has de tenir en compte".

El proper partit dels espanyolistes és a Ipurua davant un Eibar que malgrat no ha començat amb bon peu la temporada -està penalitzat perquè les obres del seu camp els han obligat a disputar tots els encontres a fora de casa, Mallorca Pamplona i el camp de l'Atlético- presentarà moltes dificualtats; a més, en portes de competició europea i amb el tècnic qüestionat la cita és especialment important per als blanc-i-blaus. És dons el moment per plantejar un canvi de dibuix?: "Si el problema és la generació de futbol, amb dos migcampistes pots agreujar el problema. A partir de la confiança pots disposar coses bones però a Ipurua et trobaràs un 4-4-2 pur que obligarà a estar pendents de la segona jugada, és tasca de l'entrenador veure com afrontar les possibles dificultats que et trobaràs. Si es planteja el canvi de sistema amb tres centrals potser és el dia, tot i que hi ha dubtes com el rendiment d'un Bernardo que encara no ha debutat en Lliga. L'Espanyol és prou gran com per condicionar-se davant un rival com l'Eibar però sí pensar en cuidar determinants aspectes, perquè compte al que pot passar si tens les pèrdues del dia del Granada".


PUBLICITAT