AVUI A POL

LA LLUITA PEL SOMNI EUROPEU ELS MOTIVA

15/04/2019
Malgrat admetre la dificultat d'aconseguir l'objectiu, l'equip te molt clar que seguirà lluitant. Rubi dóna amb la tecla: hem repassat al programa alguns dels canvis que ha aplicat en aquesta fase del curs.

Redacció, 7:30h La primera plantilla espanyolista segueix gaudint d'un ben guanyat descans després de la victòria davant l'Alavés, i no ser fins a demà a la tarda quan els de Rubi començaran a treballar una nova setmana molt intensa, amb dos compromisos en només quatre partits molt importants tenint en compte la situació classificatòria i el poc que resta per acabar el campionat. El celebrat triomf davant l'Alavés, en el que era el primer match ball per decidir si es podia seguir somiant amb Europa o s'escapava definitivament aquest tren, fa que la visita diumenge al Ciutat de València per enfrontar-se al Levante representi una nova oportunitat per seguir avivant la flama. Tot i que tant Rubi com el vestidor van ser molt sincers després de la victòria enfront el quadre d'Abelardo insistint que l'objectiu és certament exigent i complicat, també un dels homes forts de l'equip, Borja Iglesias, insistia que és bo somiar amb fites ambicioses, i que serà el partit a partit el que decideixi en quin punt acaba l'aventura.

 

Certament, en els últims partits s'està veient una versió del bloc que fa concebre esperances; l'equip, que en algunes fases del curs s'havia mostrat feble, ha guanyat en ofici i maduresa, i sense que Rubi hagi renunciat al seu llibret en els últims encontres ja no es mostra tan rígid, adaptant-se més eficaçment a les característiques del rival i mostrant-se molt més competitiu. Amb aquesta versió més dúctil i apostant pel 4-4-2 s'ha aconseguit per segona vegada en el que portem de curs enllaçar dos triomfs, sumar els 41 punts i deixar la cobejada setena plaça a només 5 punts, els que separen els blanc-i-blaus de l'Athletic Club després del triomf dels lleons enfront el Rayo Vallecano, encara amb 18 punts en disputa.

El tècnic maresmenc, en un moment en que començava a ser centre de les crítiques, ha demostrat capacitat de reacció i dotar amb els seus retocs a l'equip d'un sistema defensiu més solvent amb el qual els futbolistes, que sempre han confiat en l'entrenador, fins i tot en els moments en que els dubtes s'havien instal·lat en l'entorn, se senten molt més còmodes. Defensivament, s'ha guanyat en seguretat, el que permet veure una versió de l'equip més segura a l'hora d'atacar, sabedor de la consistència existent enrere, i també en la zona de creació s'ha guanyat en tots els aspectes. És cert que per exemple, l'Alavés va anotar el seu gol en una de les poques ocasions que havia tingut davant la meta de Diego López, i que en el tram final la missió dels espanyolistes va ser defensar-se de les escomeses del rival, però fins i tot aquí Rubi va demostrar les seves dots d'estrateg encertant-la en quelcom que també se li havia estat criticant, la gestió dels canvis, i és que l'entrada de Duarte per Melendo en la recta final de l'encontre va ser clau per aconseguir tancar el partit als darrers minuts de joc.

En aquest remodelat Espanyol destaquen alguns noms, com el de Naldo, un autèntic bastió en defensa al costat de Mario Hermoso; el brasiler, sense cap mena de dubte, està oferint la seva millor versió des de la seva arribada a l'entitat, i està aconseguint quelcom que semblava impossible, que no s'estigui trobant a faltar un element tant important com David López. També cal apuntar a Víctor Sánchez, que fins ara estava tenint molt poc protagonisme però com explicava el tècnic en roda de premsa s'ha guanyat tenir continuïtat després del seu partit a  Girona; el rubinenc, que ha acceptat durant tot aquest temps la situació sense tenir ni un mal gest,  fa als seus companys sobre la gespa -només cal veure com taponava les sortides pel seu carril a Rosales quan aquest enfilava el seu carril, evitant que la rereguarda quedés desprotegida- i ha estat fonamental per aportar equilibri i solidesa a l'equip. El canvi de dibuix, en que ha renunciat a les figures dels extrems, ha fet que el mig del camp s'ompli de talent, amb Melendo, Darder i Marc Roca movent l'equip a la perfecció; si davant el Girona va ser clau el concurs del d'Artà, enfront de l'Alavés cal destacar a l'Óscar, un prodigi de classe i maneres futbolístiques que es va trobar com a peix en l'aigua i va ser un element clau en els dos gols. Això sí, en aquest nou sistema també li està costant trobar encaix als dos referents en atac, Borja Iglesias i Wu Lei; el davanter gallec va mostrar-se davant l'Alavés un cop més treballador i lluitador, però està costant retrobar-se amb la seva versió més letal; i el que és més preocupant, no hi ha manera que el seu joc encaixi amb el de Wu Lei, a qui es va veure perdut en molts moments del partit, fins a que Rubi va decidir treure'l de la gespa. Acostumat a ser el davanter referència al seu antic equip i al seu país, el cert és que ara mateix les grans expectatives generades per la seva arribada s'han refredat, i com bé ha apuntat Rubi des del començament davant la impaciència dels periodistes xinesos que segueixen el dia a dia del seu compatriota cal entendre que acaba d'aterrar en un futbol molt diferent del seu, i esperar que completi la seva adaptació a un ecosistema futbolístic que li és nou.

Tornant als objectius de l'equip, com bé van apuntar tant el tècnic com els futbolistes en zona mixta, ara més que mai cal seguir el discurs del partit a partit, i fixar-se en el que depara la propera jornada, que depararà un nou match ball europeu, que n permet marge d'error: mentre els pericos visiten el Ciutat de València per enfrontar-se a un Levante que després de caure ahir a Mestalla està només dos unts per sobre del descens que marca el Valladolid. Tota una final per als granota. A banda de ser necessari el triomf en un escenari tan complicat, caldrà estar pendents del que van els altres equips implicats en aquesta lluita per la setena plaça: l'Athletic Club visita el Bernabé per enfrontar-se un Madrid que malgrat viu desconnectat de fa jornades, no pot permetre's més regals als equips visitants si vol fer realitat l'objectiu palesat per Zinedine Zidane d'acabar segons la temporada. Pel que fa a l'Alaves, que és 8è amb 45 punts, rep a Mendizorroza precisament al Valladolid, que necessita com l'aire un triomf per sortir de la zona vermella. El 9è, el Betis, amb 43 punts, jugarà al Villamarín davant el Valencia, un equip en forma i que segueix mirant amb ànsia el seu objectiu de retallar distàncies respecte a la 4ª posició que dóna accés a la Champions. I el desè, la Real Sociedad, que te els mateixos 41 punts que l'Espanyol, juga al camp del Barça, que és d'esperar aquest cop a diferència del que ha fet aquesta passada jornada no adulteri de manera indirecta la competició privilegiant altres competicions. Compromisos com veiem complicats per als rivals directes dels de Rubi, que cas de sumar els tres punts farien ben segur un altre pas endavant cara a l'objectiu europeu.


PUBLICITAT