AVUI A POL

UN TRIOMF MERESCUT I NECESSARI

11/02/2019
La victòria calma el clima enterbolit que planava en l'entorn i deixa força notes positives, amb noms propis com Rubi, Darder, Borja i Wu Lei. Al programa hem debatut el paper dels mitjans que fem Espanyol: es posa massa pressió o fem bé sent exigents?

Redacció, 7:30h Dissabte, els 22.104 espectadors que van decidir respondre a la crida del club per assistir al partit davant el Rayo Vallecano van viure un vespre d'emocions intenses; abans d'aconseguir la que passarà a al història com la victòria número 750 a Primera com a locals, la 82ª en l'etapa Cornellà-Prat,  l'equip va vorejar el drama:  el gol de Ba poc després de superada la primera mitja hora de joc deixava els blanc-i-blaus en una situació molt delicada a la taula, vorejant la fins ara mai trepitjada en el que portem de temporada zona de descens, arribant-se als últims 20 minuts de joc per sota en el marcador, però un quart d'hora final absolutament embogit va fer que els espanyolistes aconseguissin amb tot mereixement i de manera èpica tres punts d'or que els situen a la zona temperada de la classificació, 12ens a espera del que passi aquesta nit entre Alavés i Levante, 5 punts per sobre del descens i a només quatre de la 6ª posició. Malgrat aquesta victòria  treu molta pressió sobre Rubi, que s'ha guanyat que almenys durant un temps i esperem ja que per sempre no l'haguem de preguntar en la prèvia de cada partit si aquest significa una final, es mostrava prudent després de la victòria, insistint que malgrat "semblava una final, això és molt llarg. Hem de gaudir de la victòria. La posició que tenim en la taula està més relacionada amb tot el que hem fet aquesta temporada. No sé si marca un canvi de trajectòria, però ens hem merescut guanyar i l'afició ha vist un gran partit de futbol".

El preparador, que va seguir sent fidel al seu llibret, en el qual segueix creient sense cap fissura com ja va deixar molt clar en la prèvia, insistia en un dels aspectes positius que ens deixa l'encontre:  "Acabar guanyant tot i haver-nos anul·lat el 2-1 demostra la fortalesa mental dels nostres futbolistes. Els triomfs èpics ho magnifiquen tot, i més si són en l'últim minut. Però si no haguéssim passat de l'empat, també estaria defensant aquí que hem fet un gran partit. Hem signat una gran segona part, en què hem monopolitzat el joc i no hem donat possibilitats al rival". Certament, s'ha de destacar que l'equip, del qual es posava en dubte la seva fortalesa mental, ha sumat dues remuntades en dos partits seguits, el de La Cerámica enfront del Villareal, on va sobreposar-se a un 2-0 advers, i el del Rayo, en que es va completar la volta a un marcador en contra. Aquesta capacitat de reacció en un partit en que va passar de tot, com un VAR que malgrat tothom coincideix fa justícia afecta sovint a nivell anímic als que haurien de ser els únics protagonistes dels partits,  és un patrimoni a conservar en el que resta de campionat, aquests propers 15 partits que resten fins acabar la competició. 

Avui al nostre programa hem analitzat tot el que deixa aquest triomf, que permet mirar el futur des d'una altra perspectiva.

També hem fet un apunt del que ens arriba sobre la possibilitat de portar un recanvi davant la baixa de Piatti. Recordem el que permet la legislació: si s'acredita la baixa de l'argentí -no podria jugar en els propers sis mesos malgrat es recuperés abans del previst- es podria incorporar un futbolista lliure, o un que estigui actualment a la Lliga espanyola. Arribat el cas, la Lliga podria permetre una ampliació del límit salarial, o destinar la part proporcional del salari del "Duende" fins a final de temporada -ell seguiria rebent lògicament l'import íntegre de la seva fitxa-. En qualsevol cas per les nostres informacions des del club no estarien ara mateix per la labor, tenint en compte que les possibilitats que ofereix el mercat són poques.

Finalment, a la Supertertúlia MOVISTAR i malgrat el triomf ha reflotat un tema que va marcar la setmana passada, el de si els mitjans estaven posant massa pressió sobre Rubi i l'equip. Un cop més, el paper dels mitjans que seguim l'actualitat de l'equip, a debat.

Un altre dels aspectes positius que cal destacar és com Rubi s'ha sabut guanyar al vestidor, i que les paraules en la prèvia de diferents patums del vestidor -per exemple, aquell "donarem la cara per l'entrenador i farem justícia" que va pronunciar Diego López no eren simplement cara a la galeria; el grup està a mort amb el seu tècnic, i creu en la seva proposta fins a les últimes conseqüències, quelcom bàsic en qualsevol grup . Venint d'una etapa funesta en que l'anterior ocupant de la banqueta no dubtava en carregar de manera pública contra els seus homes, evitant fer autocrítica, és un punt més que cal apuntar com a positiu enguany.

Més notes positives: com us explicàvem la passada setmana, Borja Iglesias s'enfrontava al repte de retrobar-se amb el gol en Lliga -en Copa, sí havia estat encertat cara a porta (3 gols en aquest període)-; el "Panda" no marcava precisament des de la darrera victòria em la competició regular, aquell triomf davant el Leganés de fa un mes, o el que és el mateix, ha estat quatre encontres sense anotar, i d'haver estat 5, hagués signat la pitjor ratxa de sequera des de que és jugador de Primera. Amb la de dissabte, el gallec porta 10 dianes en la Llliga, el que li permet, com va reflectir el compte de twitter de la patronal, estar en la part alta dels golejadors nacionals: porta els mateixos 10 que Iago Aspas, del Celta, i supera futbolistes com Roger (Levante), Raúl de Tomás (Rayo Vallecano) , Sarabia (Sevilla) i Molina (Getafe). És sense cap mena de dubte l'any del "Panda".

Seguint amb els aspectes positius, aquest està en la increïble comunió que es va viure sobretot en el final de l'encontre entre la grada i l'equip. En un moment complicat i en que els blanc-i-blaus necessitaven el suport de la grada, aquesta no va fallar i es va viure una entrada més que destacable tenint en compte el drama que està sent l'assistència en els últims temps. Partits com el de dissabte haurien de servir per començar a tancar una ferida que es va obrir a l'estiu amb la controvertida decisió de pujar el preu del abonaments, i fer que en la resta de partits a casa es visqués un ambient semblant. Com destacava un dels grans protagonistes de l'encontre, Sergi Darder, ara "hem d'empènyer tots junts. Estem prop de tornar a enganxar a la gent, i si no ho estaven era culpa nostra".

Destacar també que vam poder donar la benvinguda a molts nous pericos que van acudir a l'estadi atrets per l'estrena a casa de Wu Lei; part de la nombrosa  comunitat xinesa que viu a casa nostra va decidir assistir a l'estadi per estar amb el seu compatriota, i ara cal confiar que això no sigui flor d'un dia i s'aconsegueixi fidelitzar aquests espectadors. Parlant de Wu Lei, no es pot passar per sobre de la seva figura; molts, fins i tot al vestidor, com admetia el d'Artà, veien amb certa racança l'aspecte esportiu del seu fitxatge -del comercial i publicitari ningú en dubta-, però l'ex del Xanghai ha demostrat en els 70 minuts que ha jugat fins el moment que te nivell de sobres per jugar a la Lliga espanyola.  Si a La Cerámica ja va sorprendre per la seva desimbolutura, enfront del Rayo, on va haver d'entrar com a recanvi d'emergència per la lesió de Pablo Piatti, la seva entrada va revolucionar el partit; tot i que encara és aviat per llançar les campanes al vol i caldrà tenir paciència amb ell, ja que només ha fet que aterrar i encara ha d'adaptar-se tant a la ciutat com a l'equip i als seus automatismes, el cert és que aquest futbolista és tot entrega i lluita i a més, te una innegable qualitat. De moment, amb això ja n'ha tingut prou per esdevenir tot un ídol per a l'afició, conscient que la cosa promet i molt. Després de la lesió de Piatti, i pendents de si el club fa o no un moviment, tot apunta que el seu protagonisme creixerà en els propers partits, i no seria d'estranyar veure'l ja per primer cop com a titular diumenge vinent a Mestalla.

Precisament i com no tot poden ser alegries, el partit ens deixa una nota molt negativa, la lesió de Pablo Piatti. Les proves que li van fer ahir al menut extrem argentí confirmaven el pitjor dels pronòstics: trencament complet del lligament encreuat anterior i un esquinç de grau u al lateral intern, el que farà que hagi de passar pel quiròfan i l'obliga a dir adéu a la temporada, ja que en casos semblants el temps de recuperació va entre els sis i els 7 mesos. Tot i que no estava en el seu millor moment a nivell futbolístic, el "Duende" era un fix en els onzes de Rubi, que ara haurà de decidir juntament amb els responsables esportius si l'equip aprofita el marge que dóna la legislació per fitxar un substitut o aposta pel que te ja en plantilla. Com us vam explicar ahir, es podria fitxar un futbolista que fos agent lliure o bé d'un altre equip de la Lliga espanyola, supeditant-ho al fet que Piatti, malgrat recuperar-se abans del previst, no tornés a jugar. 


PUBLICITAT